La Corporació Municipal insta a paralitzar el nou model lingüístic la Conselleria d'Educació

La Corporació Municipal de l'Ajuntament de Sagunt ha aprovat en el ple ordinari de març una moció en defensa de l'ensenyament en valencià. L'acord insta la Conselleria d'Educació a paralitzar la implementació del nou model lingüístic a les escoles valencianes per considerar que és “contrari als principis legals i pedagògics vigents”.

La moció aprovada contempla exigir a la Generalitat Valenciana que prioritze els “problemes reals” del sistema educatiu: “Estabilitat del professorat, millora d'infraestructures i reducció de ràtios”. La Corporació Municipal reclama també a la Conselleria d'Educació el restabliment del paper dels consells escolars com a òrgans competents “per a definir els projectes lingüístics dels centres i assegurar la participació equilibrada de tota la comunitat educativa, així com el respecte a la legalitat vigent”.

PSOE-PSPV, Compromís per Sagunt i EU-PODEM van proposar esta moció que ha sigut presentada pel regidor d'Educació, Raúl Palmero. L'acord ha tirat avant amb els vots a favor de les formacions polítiques citades anteriorment, l'abstenció d'IP i els vots en contra de PP i VOX.

Cal esmentar que el document acordat també exigix a la Generalitat Valenciana la defensa del valencià com a “patrimoni cultural i lingüístic” de la Comunitat Valenciana per a “promoure el seu ús, aprenentatge i prestigi” des de les institucions públiques. Finalment, la moció proposa reformular la llei que regula l'ensenyament de les llengües en el sistema educatiu amb el següent objectiu: “Que l'alumnat valencià domine les dos llengües oficials i, almenys, una llengua estrangera”.

En l'exposició de motius del text aprovat s'especifica que la consulta sobre la llengua vehicular suposa: “Fer un pas més en una política que desvirtua el marc legal vigent i posa en perill la cohesió educativa i lingüística a la Comunitat Valenciana”.

El document continua asseverant que esta mesura té com a únic objectiu “eliminar de manera progressiva l'ensenyament de la llengua valenciana” en l'àmbit educatiu: “Presenta l'aprenentatge del castellà i del valencià com a fenòmens contraposats i excloents, la qual cosa obliga les famílies a triar entre una falsa disjuntiva”.

Tal com s'explica en la moció, des de la recuperació de l'autogovern, la Comunitat Valenciana ha construït la política lingüística sobre la base del consens i l'equilibri: “L'aprovació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) en 1983 va ser un exemple clar d'este esperit. Amb l'aprovació de la Llei del plurilingüisme en 2018 es va fer un pas més en la consolidació d'un model educatiu integrat i equitatiu”.

Segons el text aprovat en el Ple: “La Llei 1/2024 impulsada per PP i Vox trenca amb el consens existent i imposa un model basat en la segregació, així com força una consulta sense garanties democràtiques ni suport de la comunitat educativa”. De manera que es definix la consulta com “un instrument amb mancances per a arraconar l'ensenyament en valencià les conseqüències del qual seran la desigualtat, la segregació i la pèrdua de qualitat educativa”.

L'exposició de motius del document acaba amb l'afirmació que la consulta és un “fals debat sobre la llengua que amaga els problemes reals” del sistema educatiu: “La manca d'estabilitat en els equips docents, el nou decret d'admissió de l'alumnat que trenca amb el principi d'igualtat d'oportunitats, la disminució de les beques i ajudes en l'estudi, les retallades en la millora d'infraestructures educatives i la falta de suport als centres educatius afectats per la DANA”.

Cal esmentar que actualment la llei es troba en el Tribunal Constitucional, òrgan que ha admés a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat de Compromís i investiga l'incompliment de 28 articles de lleis de rangs superiors.