El Ple Municipal acorda reconéixer la figura d'Ulpiano Alonso i dedicar-li una via pública o plaça

L'Ajuntament de Sagunt va acordar en la sessió plenària ordinària del mes de novembre reconéixer públicament la figura d'Ulpiano Alonso Presa per la seua destacada labor social, sindical i cultural al Port de Sagunt, “així com per la seua condició de víctima de la repressió franquista, en el marc de la Llei de Memòria Democràtica”.

Així mateix, es va aprovar nomenar un carrer, avinguda o plaça de la llista de carrers municipal, prèvia tramitació del corresponent expedient pel departament de Cultura, amb el nom d'Ulpiano Alonso Presa. També es va acordar traslladar l'acord a la Regidoria de Cultura a l'efecte que s'instruïsca el procediment legalment establit i es realitzen els tràmits pertinents per a la seua execució.

La moció va ser portada al ple pel grup polític EU-Podem i defensada pel seu portaveu, Roberto Rovira. La proposició va ser aprovada amb els vots a favor de PSOE, Iniciativa Porteña, Compromís per Sagunt i EU-Podem, mentres que el PP es va abstindre i Vox va votar en contra.

La moció va comptar amb una esmena d'addició presentada pel PSOE i acceptada per EU-Podem que indica: “Sol·licitar al Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica la concessió a Ulpiano Alonso Presa de la declaració de reconeixement i reparació personal recollida en l'article 6 de la Llei de Memòria Democràtica que reconeix el dret a la reparació moral i a la recuperació de la memòria personal i familiar dels qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la dictadura”.

Ulpiano Alonso va nàixer a Barruelo de Santullán (Palència) el 7 de setembre de 1897 i va morir assassinat el 17 de novembre de 1939 a Paterna al costat d'altres 45 persones més. Els seus cossos van ser llançats a la Fossa 95 del cementeri d'esta localitat, que recentment ha sigut exhumada.

Es va establir al Port de Sagunt a mitjan 1925 amb la seua dona i la seua filla major. Posteriorment, ja vivint a la nostra ciutat, va tindre altres dos filles. Va treballar en la Compañía Siderúrgica del Mediterráneo, on va ser capatàs del tren 28 de laminació i va representar els treballadors en el Jurat Mixt del Treball de Metal·lúrgia i Siderúrgia. Era, com es deia, “l'ànima de l'UGT”.

A més, Ulpiano Alonso va presidir el Círculo Recreativo Ferroviario la Cooperativa de Empleados y Obreros de las Compañías Siderúrgica del Mediterráneo, Minera de Sierra Menera y Naviliera Sota y Aznar, “popularment coneguda com la COPE”. També va formar part del grup de treballadors que el 24 d'abril de 1932 va crear l'Agrupació Local del PSOE, de la qual va ser el seu primer president.

Pedro Luis Alonso, net d'Ulpiano Alonso

En 1936, va ser elegit president del Comité de Control de la Fàbrica, una vegada ja havia esclatat la Guerra Civil. La fàbrica “es va convertir en la principal fàbrica d'armament de la República, que no va decaure en la seua producció malgrat els 134 bombardejos patits en instal·lacions i població i d'haver de traslladar part del procés de fabricació a Cieza (Múrcia) al setembre de 1938”. Tot això va ser reconegut amb dos distincions honorífiques entregades pel govern: la medalla del Valor a la ciutat i la Medalla del Deure a les obreres i obrers de la factoria.

Després de finalitzar la guerra, Ulpiano Alonso va ser detingut el 24 d'abril de 1939. Després, va estar “set mesos a les presons que es van habilitar a Sagunt per a recloure els desafectes”. Durant eixe temps, “va ser sotmés a un Juí Sumaríssim en el qual va ser acusat d'Adhesió a la Rebel·lió” i en el qual “Ulpiano no va poder triar advocat, presentar proves, aportar testimonis, sol·licitar acaraments ni recórrer a una instància superior”, com va ser habitual en eixos “juís”.

Ulpiano i la seua dona van mantindre una correspondència secreta en el cabàs en el qual ella li portava a la presó de Sagunt el menjar i la muda des del Port de Sagunt. Amb els paperets que intercanviaven, es va compondre un text teatral que es va estrenar al Grau Vell el 20 de juny de 2024 en la tercera edició del Festival Al Crepuscle per la Companyia Hongaresa de Teatre, que posteriorment, al gener de 2025 es va representar a la Casa de la Cultura i que des de llavors continua representant-se en els escenaris espanyols.

“Ulpiano Alonso Presa va ser una persona rellevant a la nostra ciutat en una etapa gens senzilla d'esta”, s'al·lega en el text de la moció. Per això, “i pel vessant social i de servici d'eixa participació ciutadana” es considera que mereix formar part del nomenclàtor municipal. A més, “el seu caràcter de víctima i l'obstinació de la seua veu a perdurar fins als nostres dies enriquix esta proposta com a exemple de memòria democràtica”.