El Govern d'Espanya acredita que Ulpiano Alonso va patir persecució ideològica en el franquisme amb una Declaració de Reconeixement i Reparació Personal

Ulpiano Alonso junt amb la seua família

El Govern d'Espanya ha confirmat que Ulpiano Alonso va patir persecució per raons polítiques i ideològiques durant la dictadura franquista amb una Declaració de Reconeixement i Reparació Personal expedida en nom del ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres.

En este document també es declara il·legal i il·legítim el tribunal que va jutjar esta històrica figura política i sindical del segle XX, així com s'anul·la la seua condemna produïda per raons polítiques, ideològiques, de consciència o creença religiosa durant la Guerra Civil i la posterior dictadura.

Tal com s'especifica en la Declaració de Reconeixement i Reparació Personal: “La declaració representa el compromís de l'Estat amb la justícia, la veritat i la reparació. La seua finalitat és homenatjar la dignitat de les víctimes i preservar la seua memòria com a part fonamental de la història democràtica del nostre país”.

La consecució d'esta declaració és fruit d'una moció presentada per EU-Unides Podem en el Ple ordinari de novembre de l'any passat que va ser esmenada pel PSPV-PSOE per a afegir el següent acord: “Sol·licitar al Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica la concessió a Ulpiano Alonso Presa de la Declaració de Reconeixement i Reparació Personal, recollida en l'article 6 de la Llei 20/2022, de 19 d'octubre, de Llei de Memòria Democràtica”.

El regidor de Memòria Històrica i Democràtica, Roberto Rovira, ha manifestat: “Hui podem afirmar que s'ha fet justícia democràtica. Este acte no esborra el dolor ni retorna el temps perdut, però si que restituïx la seua dignitat i l'honor de la seua família”. El regidor de l'Ajuntament de Sagunt ha declarat que han treballat amb convicció per a acompanyar la família en este procés i ha agraït la confiança depositada en la institució: “Este reconeixement és una afirmació clara dels valors democràtics, ja que és l'Estat qui reconeix que aquella condemna va ser injusta, il·legítima i contrària als principis més bàsics de l'Estat de Dret”.

Roberto Rovira ha subratllat la importància d'esta mena d'actes: “La memòria no és obrir ferides, sinó tancar-les amb la veritat, amb justícia i amb reparació. Les institucions democràtiques tenen la responsabilitat de reparar simbòlicament els qui van ser perseguits per defensar la llibertat i la democràcia. I hui Sagunt honra a una víctima de la repressió i reafirma el seu compromís amb els drets humans, amb la memòria i amb la dignitat”.

La figura d’Ulpiano Alonso

Ulpiano Alonso va nàixer a Barruelo de Santullán (Palència) el 7 de setembre de 1897 i va morir assassinat el 17 de novembre de 1939 a Paterna junt amb altres 45 persones més. Els seus cossos van ser llançats a la Fossa 95 del cementeri d'esta localitat, que recentment ha sigut exhumada.

Es va establir en el Port de Sagunt a mitjan 1925 amb la seua dona i la seua filla major. Posteriorment, ja vivint a la nostra ciutat, va tindre altres dos filles. Va treballar en la Compañía Siderúrgica del Mediterráneo, on va ser capatàs del tren 28 de laminació i va representar als treballadors en el Jurat Mixt del Treball de Metal·lúrgia i Siderúrgia. Era, com es deia, l'ànima de l’UGT.

A més, Ulpiano Alonso va presidir el Círculo Recreativo Ferroviario y la Cooperativa de Empleados y Obreros de las Compañías Siderúrgica del Mediterráneo, Minera de Sierra Menera y Naviera Sota y Aznar, popularment coneguda com la COPE. També va formar part del grup de treballadors que el 24 d'abril de 1932 va crear l'Agrupació Local del PSOE, de la qual va ser el seu primer president.

En 1936, va ser elegit president del Comité de Control de la Fàbrica, una vegada ja havia esclatat la Guerra Civil. La fàbrica es va convertir en la principal indústria d'armament de la República, que no va decaure en la seua producció malgrat els 134 bombardejos patits en les seues instal·lacions i població i d'haver de traslladar part del procés de fabricació a Cieza (Múrcia) el setembre de 1938. Tot això va ser reconegut amb dos distincions honorífiques entregades pel govern: la Medalla del Valor a la ciutat i la Medalla del Deure a les obreres i obrers de la factoria.

Després de finalitzar la guerra, Ulpiano Alonso va ser detingut el 24 d'abril de 1939. Després, va estar set mesos a les presons que es van habilitar a Sagunt per a recloure els desafectos al règim franquista. Durant eixe temps, va ser sotmés a un Judici Sumaríssim en el qual va ser acusat d'Adhesió a la Rebel·lió i en el qual Ulpiano no va poder triar advocat, presentar proves, aportar testimonis, sol·licitar acaraments ni recórrer a una instància superior, com va ser habitual en eixos judicis.