Marta Alonso, Directora General de Cultura, i Laura Casans, regidora de Patrimoni de l'Ajuntament de Sagunt, han inaugurat l'exposició “Personatges il·lustres del Museu d'Arqueologia de Sagunt” que pretén donar a conèixer a estudiosos, erudits i viatgers que han contribuït a acréixer les col·leccions del Museu d'Arqueologia de Sagunt.Les col·leccions arqueològiques del Museu gestionat per la Generalitat, s'han anat configurant i enriquint des del segle XVI moment en el qual es van formar les primeres col·leccions d'antiguitats saguntines. Hui, una bona part d'elles està conservada en el Museu.
La regidora delegada de Patrimoni, Laura Casans, ha explicat que “amb aquestes col·leccions es donaran a conèixer grans personatges saguntins que van deixar petjada en la nostra ciutat realitzant una labor que perdurara en el temps, ajudant-nos a conèixer el nostre ric patrimoni”.
Dins de les activitats del Museu d'Arqueologia de Sagunt i en paral·lel al programa “Els fons secrets del Museu d'Arqueologia de Sagunt” que es va iniciar l'any 2013 en el pati del museu, arranca en 2015 el projecte “Personatges il·lustres del Museu d'Arqueologia de Sagunt”, que pretén donar a conèixer a estudiosos, erudits i viatgers que han contribuït a acréixer les col·leccions del Museu Arqueològic de Sagunt.
Sagunt es va convertir primerencament en un pol d'atracció per a viatgers i historiadors. Els erudits, a partir del segle XVI, acudeixen a la ciutat a la recerca de les seues antiguitats. Personatges com Accursio, Wijngaerde, Manuel Martí, W. Coningham, Enrique Palos, Laborde, Antonio Valcárcel Pío de Saboya, Vicente Boix, Antonio Chabret Fraga dibuixen i descriuen monuments hui desapareguts i recopilen peces arqueològiques.
S'inicia aquest projecte de "Personatges il·lustres del Museu d'Arqueologia de Sagunt" que es descobrirà al llarg de l'any en paral·lel al programa “Els fons secrets”, amb la figura del pintor flamenc Antoon van donen Wijngaerde que en 1563 va pintar una gran vista de la ciutat, així com altres fulles de grandària menor, on representava diferents antiguitats.
Entre elles, dues estàtues: una d'un xiquet amb "bulla" que es trobava en l'anomenada "Porta de Mahoma" en el Castell que s'identifica amb l'escultura del jove amb toga que es conserva en el Museu d'Arqueologia de Sagunt i dues inscripcions romanes, una d'elles dedicada a Geminia Mirine i l'altra a Acilio Fontano, ambdues exposades en el Museu.
Després de Wijngaerde, Palos i Navarro (s. XVII) és la primera persona que es preocupa de reunir les peces disperses de la ciutat en un magatzem municipal "El Cuart dels Pedres", que serà l'embrió del Museu de Sagunt. Laborde (s.XIX), en la seua obra realitza uns magnífics i minuciosos gravats i plànols de la ciutat de Sagunt que permeten reconèixer elements arqueològics hui despareguts. Chabret és Cronista de la ciutat.
A la fi del segle XIX, realitza una obra importantíssima de recopilació de peces i documentació del Museu de Sagunt. Lamentablement solament tenim en el Museu de la seua col·lecció una peça, el Jove Bacus, adquirida recentment per la Generalitat.
Ja en el segle XX González Simancas, realitza les primeres excavacions sistemàtiques que es duen a terme en l'àrea del fòrum i la construcció del primer museu de la ciutat, El Museu Històric Militar. El Museu alberga nombrosos fons procedents de les seues excavacions.
D'altra banda, s'inicien les excavacions sistemàtiques de la ciutat. Així, González Simancas va practicar en el Castell treballs de gran importància, Beltrán Villagrasa va ser nomenat Comissari d'Excavacions per a Sagunt en 1943, Bru i Vidal descriu el Circ romà. Rouillard en els anys setanta excava un tram de la muralla ibèrica, que data en el segle IV a C. Ja en 1974, Carmen Aranegui inicia les excavacions arqueològiques sistemàtiques en el Grau Vell, continuant en els anys 80 amb excavacions en el Fòrum i en el Teatre.
Tots ells han contribuït amb el Museu d'Arqueologia de Sagunt en l’actualidad al costat de saguntins anònims que han dipositat les troballes arqueològiques oposades en la ciutat en el Museu.
Amb aquesta exposició, Cultura reafirma el paper de la Generalitat en la difusió del patrimoni cultural, presentant als erudits i estudiosos que al llarg del temps han contribuït a divulgar els senyals d'identitat saguntinas, contribuint a consolidar el coneixement de la seua història.
