El cicle de música sacra “Sagunt in Excelsis” que organitzen la delegació de Cultura de l'Ajuntament de Sagunt, la regidora del qual és Maribel Sáez, i la Majoralia 2015 de la Confraria de la Puríssima Sang del nostre Senyor Jesucrist continua aquest diumenge, 29 de març, amb un concert de l'Orfeó Universitari de València, dirigit per Francesc Valldecabres, que tindrà lloc en l'Església del Bon Succés de Sagunt, a les 20 hores. En el concert s'interpretaran obres de Purcell, Charpentier i Haendel i l'entrada serà gratuïta fins a completar l'aforament.
L'òpera Dido and Aeneas és, possiblement i malgrat la seua brevetat, el gran referent operístic anglès fins a l'arribada de Benjamin Britten. Escrita a la primavera de 1689 per Purcell (1659-1695), aquesta òpera presenta molts reptes ja que no es conserva cap manuscrit original de l'època. La de Dido i Enees és una història maniqueista de valors moralitzadors i religiosos la finalitat dels quals era treballar els valors en les joves. El gran missatge que espera poc abans del fatídic desenllaç és: “les grans ments conspiren contra elles mateixes i eviten la cura que més desitgen”, no pot ser més clar. Els personatges de l'obra tenen personalitats definides, des d'esperits, bruixotes i bruixots, fins a personatges com els mariners. Cadascun té un paper cabal al llarg de l'obra com en un joc d'escacs i sembla impossible escapar a la destinació. A més, dos elements estan presents en la música de Purcell: el deute amb la tradició renaixentista que fa que la seua música estiga plena de falses relacions, dissonàncies que barregen modalitat i tonalitat, i l'atracció per la música tradicional i de carrer, com ho fa també la música hispànica de la mateixa època.
Charpentier (1643-1704), el gran compositor francés, està ple de contradiccions en un moment en què els estils francés i italià lluitaven per preservar la seua importància dins del panorama europeu. Mentre tots tractats parlen d'aquests dos estils i la manera d'interpretar-los, Charpentier és un ferm defensor dels nous aires italians. La Messe de Minuit és una missa escrita per a la nit de Nadal en 1694 i està basada en deu nadales tradicionals francesos, convertits en el que musicalment es diu missa de paròdia. L'exactitud de les línies melòdiques, la correcció del contrapunt, el caràcter desenfadat però al mateix temps virtuós i el dramatisme de certs moments com el crucifixus demostren el millor estil del compositor.
Per la seua banda, Händel és un compositor que sap, sense cap tipus de dubte, adaptar el seu llenguatge als públics alemanys, italians, anglesos i francesos i que, fins i tot, diuen alguns que va escriure una cantata espanyola. Händel aconsegueix que la seua obra, Messiah, la seua composició més coneguda, parle per si mateixa i explique la història bíblica d'una manera que no coneix rival. Escrita en solament un mes, va suposar tot un repte per al compositor, que va aconseguir que fóra una peça molt emotiva.
El programa que interpretaran és el següent:
Dido and Aeneas Z.626 (13’) HENRY PURCELL
Selecció Llibret: Nahum Tate, 1652-1715
-Ària: Shake the cloud from off your brow
-Chorus: Banish sorrow, banish care
-Duet: Grief increases by concealing
-Chorus: When monarchs unite
-Duet and Chorus: Fear no danger
-Chorus: To the hills and the vales
-Ritornello
-Ària: Thanks to these lonesome vales
-Chorus: Thanks to these lonesome vales
-Prelude and Ària: Come away, fellow sailors
-Chorus: Great minds against themselves conspire
-Ària: Thy hand Belinda, darkness shades me
-Ground, Ària and Ritornello: When I am laid in earth
-Chorus: With drooping wings
Alma redemptoris Mater H.44 (5’) MARC ANTOINE CHARPENTIER, 1643-1704
Messe de minuit H.9 (20’) MARC ANTOINE CHARPENTIER
Kyrie
Gloria
Credo
Sanctus
Agnus Dei
Messiah HWV 56 (10’) GEORG FRIEDRICH HÄNDEL, 1685-1759
Selección de coros
-Glory to God
-Hallelujah
-Amen
Arturo Barba, órgue
