El Col·lectiu Dones de Sagunt 8 de Març lliura el premi al guanyador del XXVII concurs de cartells 8M

A més, el grup La Tira de Dones ha inaugurat l’exposició d’obres plàstiques Blanc
Imagen 1Imagen 2


El Col·lectiu Dones de Sagunt: 8 de Març va entregar divendres passat el premi del XXVII concurs de cartells amb motiu del 8 de Març, Dia Internacional de la Dona, dins de la programació en commemoració d'este dia, organitzada per la delegació d'Igualtat i altres associacions feministes del municipi. El lema del concurs d'enguany ha sigut Feminismes. No tenim por: el nostre dret danar soles.


En esta edició, el guanyador ha sigut l'il·lustrador borrianenc Juan Diego Ingelmo, el cartell del qual estarà exposat a la Casa de la Cultura Capellà Pallarés de la Fundació Bancaixa Sagunt. La resta de cartells que s'han presentat al concurs també estaran exposats fins al 22 de març. A més d'exposar els cartells, també es va inaugurar l'exposició ‘Blanc’ amb les obres plàstiques de La Tira de Dones, així com la primera de les cinc peces de dansa que formen el II Festival Fem(me) Dansa, en la plaça Miguel de Cervantes.




La regidora d'Igualtat, María Giménez, va declarar que “tant l'exposició de cartells del 8M com la de La Tira de Dones és l’inici de tot el programa de març que s'ha organitzat des de l'àrea d'Igualtat. A continuació, també es va inaugurar el primer Fem(meDansa dels cinc que tindrem en tota la programació; dansa combativa, feminista i amb missatge, feta i ballada per dones. I, per descomptat, anime a tota la ciutadania a apoderar-se i a secundar la vaga del pròxim dijous, 8 de Març”.


El guanyador del cartell va assegurar estar molt agraït pel premi i va explicar que “em presente tots els anys, sóc un clàssic d'este concurs que sempre té molt de nivell. M'agradava la idea del tema d'enguany, pense que és molt trist que hui dia encara haja d'existir una reivindicació com esta, per una cosa tan bàsica i normal com és el no tindre por d'anar tot sol pel carrer. Amb esta intenció vaig fer el cartell, un cartell positiu, on la protagonista va tranquil·la, trepitjant fort, i en estes trepitjades va deixant les petjades del símbol de la dona representant esta reivindicació, este dret i este anhel de poder anar sense por sola pel carrer. Volia crear un cartell optimista, positiu i amb l'esperança que, d'ací a uns anys, puguem tirar la vista arrere i veure que tot això ha passat, que ho hem aconseguit i lamentar-nos per les dones que fa uns anys van haver de lluitar per això, però per a llavors veure-ho com un assoliment”.​