El Mario Monreal acull l'obra d'Amparo Ortizá fins al 2 de febrer

Segons l'artista local, la mostra titulada Re-pintant revisa alguns dels seus quadres per a reinterpretar-los i prioritza la temàtica a la tècnica en unes obres que s'agrupen en tres blocs que són el Cos, la Casa i el Món

La regidora de Cultura, Asun Moll, (esquerra) i l'alcalde de Sagunt, Darío Moreno, (dreta) amb l'artista, Amparo Ortizá (centre)

Dijous, 9 de gener, va tindre lloc la inauguració de la mostra Re-pintant de l'artista local Amparo Ortizá en el Centre Cultural Mario Monreal. L'exposició suposa una revisió d'alguns dels quadres que l'artista ja va pintar per a interpretar-los. A la inauguració, a més de la pròpia Ortizá, van estar presents l'alcalde de Sagunt, Darío Moreno, i la regidora de Cultura, Asun Moll. La mostra de pintures romandrà en el Mario Monreal fins al 2 de febrer i es podrà visitar de dilluns a dissabte de 9 a 21 hores de manera gratuïta.

En algunes de les obres exposades, l'artista local revisa les seues pròpies pintures i les repinta en un exercici d'aprenentatge constant, interessant-se més pel què que pel com, donant-li prioritat a la temàtica enfront de la tècnica, principalment acrílic sobre llenç, i agrupant els quadres en tres blocs: Cos, Casa i Món com a espais que habitem.





Segons l'artista, «pinte perquè puc i per això, esta exposició». Ortizá és conscient que té el privilegi de poder pintar, «i este privilegi comporta la responsabilitat de com utilitzar-lo, per això en esta mostra he intentat utilitzar la pintura com un instrument de reflexió que puga suposar un motor de canvi». L'artista local manifesta que les persones utilitzem les eines que a cada moment ens són més útils per a estar en el món. «Jo he utilitzat la pintura per a visibilitzar i visibilitzar-me, qüestionar i qüestionar-me, proposar i proposar-me, pensar i pensar-me», conclou Ortizá.

La mostra, en paraules de l'artista, «és un reflex d'una espècie de laboratori que es construïx i descontruïx dia a dia, en un permanent estat d'alerta per a no naturalitzar en les seues pràctiques quotidianes ni pictòriques les convencions heretades que perpetuen desigualtats i opressions».