El ple de maig de l'Ajuntament de Sagunt celebrat ahir va aprovar per unanimitat una declaració institucional que reconeix oficialment el genocidi armeni i condemna els crims de lesa humanitat que s’hi van cometre. A més, va acordar traslladar el contingut de la declaració a l'Associació Armènia Ararat, així com al president del Govern, al ministre d'Afers Exteriors, als grups polítics del Congrés dels Diputats, als grups polítics de les Corts Valencianes i a l'ambaixada d'Armènia a Espanya.
La declaració aprovada ahir recull que enguany es complixen 108 anys del genocidi armeni, «considerat el primer genocidi del segle XX». El text també afig que «entre els anys 1915 i 1921 es van produir un conjunt de massacres i deportacions forçoses de la població armènia de l'actual territori de la República de Turquia. Els càlculs indiquen que van morir un milió i mig de persones armènies i altres dos milions van haver d'abandonar les seues llars i escampar-se per tot el món, formant la gran diàspora armènia».
Segons s'explica en la declaració institucional, «actualment, Turquia nega l'existència del genocidi, mentre que més d'una trentena de països a tot el món l'han reconegut». Entre eixes nacions es troben l’Uruguai, Bèlgica, el Canadà, França, Itàlia, Líban, Polònia, Rússia, Alemanya o els Estats Units. A més, a Espanya són sis comunitats autònomes les que han reconegut el genocidi (País Basc, Catalunya, Illes Balears, Navarra, Aragó i La Rioja) i més de 40 ciutats (Mislata, Bétera, Sant Sebastià, Elda, Màlaga, Sabadell, Burgos, Alacant, Castelló, València, etc.).
L'ONU, en 1985, afig el text aprovat, a través de l'aprovació d'un informe del britànic Benjamin Whitaker en la Subcomissió de Drets Humans, va reconéixer el genocidi armeni. Dos anys més tard, el Parlament Europeu també va reconéixer els fets esdevinguts a inicis del segle XX. En 1998, el Consell d'Europa en la seua Assemblea Parlamentària del 24 d'abril, va commemorar “el primer genocidi del segle XX” i el “crim de lesa humanitat” perpetrat contra els armenis.
«La població armènia continua treballant a tot el món per a aconseguir el reconeixement oficial per part de tots els Estats i de la comunitat internacional d'estos fets com el que van ser, un genocidi contra el seu poble, i poder així emprendre la senda de la reparació, la veritat i la justícia», conclou la declaració institucional.