El ple de la Corporació Municipal acorda per unanimitat declarar a Sagunt l'any Joaquín Rodrigo

En el ple ordinari de l'Ajuntament de Sagunt corresponent al mes de juny celebrat ahir, es va acordar la declaració de l'any 2024-2025 com l'any Joaquín Rodrigo. Concretament, des de juny de 2024 a juliol de 2025. Esta proposta de la delegació de Cultura va ser aprovada per la totalitat de les formacions polítiques que conformen la Corporació Municipal.

Joaquín Rodrigo va nàixer a Sagunt el 22 de novembre de 1901, dia de Santa Cecília, patrona de la música, i va morir a Madrid el 6 de juliol de 1999. Segons el mateix músic, va ser la pèrdua de la vista als tres anys la que el va conduir a la vocació per la música. Va començar els seus estudis de solfeig, violí i piano als huit anys, i a partir dels 16 va començar a estudiar harmonia i composició en el Conservatori de València.

La seua importància per a Sagunt es reflectix que porten el seu nom a la ciutat «un carrer, un col·legi, el Conservatori i l'Auditori, la qual cosa suposa un record constant cap a la seua persona i la seua creació». L'objectiu d'este reconeixement és «fomentar el coneixement de la música creada per tan insigne mestre entre les generacions més joves de la localitat, així com mostrar al conjunt de la ciutadania la seua vasta creació musical».

Segons s'indica en l'expedient creat pel departament municipal de Cultura, les primeres composicions del mestre Rodrigo daten de 1923 (Suite para piano, Siciliana – per a violoncel). I ja en 1924 va crear la seua primera obra per a orquestra, Juglares, i va obtindre el Diploma d'Honor en un concurs nacional amb la seua obra Cinco piezas infantiles, que s'estrenaria més tard a París.

Algunes de les obres de la seua àmplia creació són: Preludio para un poema a la Alhambra, Homenaje a la Tempranica, Tres viejos aires de danza, Per la flor del lliri blau, Homenaje a Sagunto, Pasodoble para Paco Alcalde, El niño que soñó la música, Concierto de estío, Concerto in modo galante, Sones en la Giralda, Fantasía para un gentilhombre, Sonatas de Castilla, Capriccio.

A causa de la seua ceguesa, Joaquín Rodrigo va escriure totes les seues obres en sistema Braille, dictant-li-les posteriorment a un copista. En 1927, es va traslladar a París per a ingressar a l'Escola Normal de Música i va estudiar durant cinc anys amb Paul Dukas. Prompte es va donar a conéixer com a pianista i compositor en els ambients musicals parisencs, entaulant amistat amb grans figures de l'època com Milhaud o Ravel.

Joaquín Rodrigo tornaria a Espanya definitivament en 1939 per a instal·lar-se a Madrid. I, només un any més tard, va estrenar el Concierto de Aranjuez per a guitarra i orquestra, obra mestra de la carrera del compositor saguntí. A partir d'eixe moment, va desenvolupar una intensa activitat artística tant creativa com acadèmica. A més, va ser convidat, a causa de la seua qualitat d'excel·lent pianista i conferenciant, a fer gires per Espanya, la resta d'Europa, Llatinoamèrica, els Estats Units, Orient Mitjà i Àsia.

La música de Joaquín Rodrigo representa un homenatge a les diferents cultures d'Espanya. Cap altre compositor espanyol s'ha valgut, com a font d'inspiració, de tan variades manifestacions de l'ànima del seu país, des de la història de l'Espanya romana fins als textos dels poetes contemporanis. La seua música és refinada, lluminosa, fonamentalment optimista, amb evident predomini melòdic i amb harmonia original.

Encara que les seues primeres obres tenen una clara influència dels compositors del seu temps, prompte va sorgir la seua veu personal que arribaria a crear un singular capítol de la cultura espanyola del segle XX. La variada creació musical del mestre Rodrigo inclou onze concerts per a diferents instruments, més de seixanta cançons, obres corals i instrumentals, i música per a escena i cinema.

Foto d'arxiu. Joaquín Rodrigo i la seua dona, Victoria Kamhi, en la seua visita a Sagunt per l'homenatge del 50 aniversari del Concert d'Aranjuez (1990).

Els seus escrits sobre música són nombrosos i demostren el seu profund coneixement de les arts, ja que es tracten temes tan variats com la polifonia espanyola del segle XVI, els poemes simfònics de Richard Strauss, i direcció d'orquestra, entre altres. Joaquín Rodrigo, a més, va rebre durant la seua vida diverses distincions de governs, universitats, acadèmies i altres entitats civils i musicals de molt diferents països. Entre elles destaquen: Gran Cruz de l'Orde d'Alfonso X el Sabio, Gran Cruz del Mèrit Civil, Medalles d'Or al Mèrit en el Treball i de les Belles Arts, dos vegades Premi Nacional de Música, doctor honoris causa per diverses universitats, Director de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i Premi Fundació Guerrero.

«Amb motiu del 90 aniversari del seu naixement, en 1991, es van celebrar concerts-homenatges dedicats a la seua música a tot el món», explica la regidoria de Cultura. A més, Joaquín Rodrigo va ser ennoblit per S. M. el rei don Joan Carles I amb el títol de Marqués dels Jardins d'Aranjuez. Més tard, en 1996, va rebre la distinció més alta concedida a Espanya, el Premi Príncep d'Astúries de les Arts, entregat per primera vegada a un compositor.

Foto d'arxiu: Joaquín Rodrigo rep de l'alcalde de Sagunt, José García Felipe, una placa de part de l'Ajuntament de Sagunt i la Conselleria de Cultura en l'acte d'homenatge pel 50 aniversari del Concert d'Aranjuez (1990).