El quartet Hôtel Favart recuperarà este divendres l'obra del compositor valencià Josep Melcior Gomis en el cicle MUSAS

El recital serà en el Teatre Begoña a les 20.30 hores, durarà 90 minuts i l'entrada serà gratuïta fins a completar aforament

El quartet musical Hôtel Favart arriba a Sagunt amb Soirée a l'entorn de Gomis, un recital de música antiga dedicat a l'obra del compositor valencià, d'Ontinyent, Josep Melcior Gomis.

El concert, que s'emmarca en el cicle MUSAS Música Antiga a Sagunt, està organitzat per la delegació de Cultura de l'Ajuntament de Sagunt. Se celebrarà este divendres, 11 de novembre, a les 20.30 hores en el Teatre Begoña (carrer Progrés, 38) del Port de Sagunt, durarà hora i mitja i l'entrada serà gratuïta fins a completar aforament.

Adriana Mayer (mezzosoprano), Josep Maria Martí Duran (guitarra romàntica), Carles Budó (fortepiano Broadwood 1828) i Pere Olivé (percussió) són els quatre integrants de la formació Hôtel Favart.

El programa començarà amb l’Ouverture du Barbier de Séville, de Giacomo Rossini i Ferdinando Carulli; Vieni, o Ruggiero (Boléro), de Giacomo Rossini; i El dolor de los zelos, de Josep Melcior Gomis; el primer acte continuarà amb I saw thy tears, de Josep Melcior Gomis; Rossiniana No. 1, de Mauro Giuliani; i La desvelada, de Josep Melcior Gomis; després seguiran Bacchanale No. 1, de Daniel Steibelt; i El curro marinero, de Josep Melcior Gomis.

En el segon acte s'interpretarà Allegro (Grand duo Op. 86), de Ferdinando Carulli; A unos ojos verdes (si los hay), de Josep Melcior Gomis; prosseguiran Variacions sobre The Swiss Boy, de Josep Melcior Gomis; i Yo que no sé callar, de Manuel García; i conclourà el recital amb Parad, avecillas, de Manuel García i Pauline Viardot; i amb Un navío, dos navíos, de Josep Melcior Gomis.

Sobre Josep Melcior Gomis

La biografia de Josep Melcior Gomis, en qui s'inspira este concert, és, de la mateixa manera que la seua obra, una història plena de contrastos. Natural d'Ontinyent, és en este poble de la Vall d'Albaida on passa la primera infantesa. Als deu anys es trasllada a València on estudia en la catedral amb el seu Mestre de Capella, el gironí Josep Pons. En plena joventut, i després de prendre part en actes revolucionaris, s'establix a Madrid, on es vincula políticament amb els moviments liberals, component diferents himnes patriòtics (com l’Himno de Riego). L'arribada de la monarquia absolutista de Ferran VII l'obliga a prendre el camí de l'exili, del qual ja no tornarà mai. Inicialment s'instal·la a París, on rep l'ajuda de Manuel García, famós compositor i tenor, qui l’introduix en els ambients artístics de la ciutat i li dona accés a Rossini, amb qui establix una bona relació.

En 1827 es trasllada a Londres juntament amb el pianista i compositor Masarnau, on desenvolupen el projecte d'una acadèmia de cant i on compon i publica gran part del seu repertori vocal de saló. En 1829 torna a París, ciutat on residix fins a la seua mort prematura per tisi en 1836. Al llarg d'este període estrena diferents òperes, secundat per amics com l'hispanista Louis Viardot (futur espòs de Pauline, filla de Manuel García), Berlioz o el libretista Scribe.

L'obra de Gomis comprén òperes de caràcter revolucionari, a més d'himnes patriòtics i una gran diversitat de música vocal de cambra.

Un dels punts de trobada parisenques més habituals d'exiliats i desplaçats peninsulars va ser el famós Hôtel Favart, del qual pren el seu nom el quartet i on es realitzaven vetlades musicals, al mateix temps que era fins i tot el lloc de residència de compositors espanyols com el guitarrista Dionisio Aguado.

Està vastament documentada la participació de Gomis en estes reunions. Per això el present concert vol ser una aproximació al recorregut vital de Gomis i una recreació de les trobades en el Hôtel Favart.

El concert té com a objectiu recuperar i difondre l'obra d'este compositor valencià, de molts registres expressius i d'una gran inspiració lírica, plasmant una part del patrimoni romàntic valencià que per la seua qualitat mereix ser fomentada. En este cas es duu a terme amb instruments històrics, acostant-se així a les sonoritats de la seua època.

Segons testimonien les seues cartes, malgrat estar establit a França la seua predilecció eren els pianos anglesos. Així, de fet, per a la realització d'este concert es compta amb una guitarra romàntica i un piano original Broadwood fet a Londres precisament en 1828, en plena estada del compositor a la ciutat.