El Suprem rebutja el recurs de Lafarge i la sentència que dona la raó a l'Ajuntament sobre l'expedient de restauració del perímetre de la pedrera Salt del Llop passa a ser ferma

La companyia haurà d'abonar ara 9,3 milions d'euros i el Consistori iniciarà els tràmits per a obrir un expedient d'execució subsidiària que permeta iniciar un procés de restauració urbanística de la zona
Imagen 1Imagen 2

La Sala del Contenciós del Tribunal Suprem va acordar dijous passat, 3 de juny, la inadmissió a tràmit del recurs de cassació presentat per l'empresa LafargeHolcim España SA contra la sentència del 29 d'octubre de 2020 que donava la raó a l'Ajuntament de Sagunt sobre l'ordre de restauració de la legalitat urbanística en haver-se excedit el perímetre de l'explotació de la pedrera de Salt del Llop, ja que estima que no existixen motius per a admetre'l.

 

La provisió dictada per l'alt tribunal és una resolució ferma i conclou per tant el periple legal, amb el que l'esmentada sentència passa a ser d'obligat compliment. Esta decisió judicial permetrà ara al Consistori poder executar subsidiàriament la restauració del perímetre sobrepassat per l'explotació, uns 23.000 metres quadrats, i l'actuació dels quals consistirà en la reposició del terreny excavat, clos cinegètic del límit de la parcel·la, el farciment de terra vegetal i la plantació d'arbratge i espècies arbustives autòctones amb la finalitat de restituir el terreny i retornar-li el seu estat previ i els seus usos anteriors a la vulneració de la legalitat municipal en matèria urbanística.

 

El regidor d'Urbanisme, Quico Fernández, assegura que amb la decisió del Tribunal Suprem «ací s'acaba tot este procés judicial i es dona la raó a l'Ajuntament en la seua actuació contra una infracció urbanística que, a més, suposa també l'ocupació d'un sòl públic protegit de caràcter forestal».

 

«La nostra obligació com a Administració sempre és respectar la legalitat, fer complir la Llei, quan detectem qualsevol tipus de situació que no s'ajusta a l'ordenació del propi Ajuntament, actuar i per descomptat defensar els interessos de la nostra ciutat i de tots els seus ciutadans, és a dir, l'interés públic, en definitiva», ha subratllat Fernández en este sentit.

 

Després de la detecció per part de personal tècnic de l'Àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Sagunt d'esta infracció, la Regidoria de Territori i Sostenibilitat del Consistori va emetre el 21 d'octubre de 2016 una ordre de restauració de la legalitat urbanística per obres no emparades per autorització. Atés que LafargeHolcim España SA no va acceptar la resolució i no va efectuar la restauració total amb anterioritat a la iniciació del conseqüent expedient sancionador procedix ara –que la sentència dona la raó a l'Ajuntament– que es complisca amb la preceptiva sanció administrativa per a l'execució subsidiària de l'actuació, que es taxa inicialment en un cost de 9,3 milions d'euros, sense perjudici de la liquidació definitiva respecte al cost real final.

 

Va ser mentre es redactava la declaració del Paratge Romeu com a Paratge Municipal quan es va constatar que existia la invasió d'una important superfície qualificada com a sòl no urbanitzable protegit i en la qual LafargeHolcim España SA havia excedit el perímetre d'explotació i extracció de la pedrera situada en la partida de Salt del Llop, ocupant terreny pertanyent a l'Ajuntament, la qual cosa constituïa una infracció urbanística i ambiental molt greu.

 

Arran d'això, el Consistori va iniciar els tràmits per a instar l'empresa a restituir el terreny sobrepassat irregularment i, davant la negativa, es va procedir a iniciar accions que van ser recorregudes per LafargeHolcim España SA davant diverses instàncies judicials però que en totes les ocasions les resolucions han resultat favorables als interessos de l'Ajuntament de Sagunt en nom de l'interés general de la ciutadania.

 

«Vull aprofitar per a donar les gràcies a tot l'equip que ha intervingut des de la part tècnica fins a tota la part jurídica perquè tot s'ajustara a la legalitat», ha manifestat l'edil d'Urbanisme, que ha anunciat també que ara l'Ajuntament iniciarà un procés de contractació per la quantitat estipulada de l'expedient d'execució subsidiària perquè una empresa duga a terme el projecte i l'obra de restauració, segons indica Fernández.

 

Després de la confirmació pel propi Ajuntament de l'ordre de 2016 de restitució en reposició el 23 de març de 2017, l'empresa va apel·lar davant el Jutjat contenciós administratiu núm. 4 de València, que va desestimar el seu recurs el 25 de febrer de 2019, i posteriorment va acudir al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, qui va dictar sentència favorable al Consistori a 29 d'octubre del passat any 2020. Després d'això, LafargeHolcim España SA va presentar recurs de cassació davant la Sala del Contenciós del Tribunal Suprem, que de nou –i esta vegada en ferma– va acordar atorgar la raó a l'Ajuntament de Sagunt al no admetre a tràmit aquest recurs de cassació.

 

En este sentit l'alt tribunal justifica la seua decisió «per incompliment de les exigències que l'article 89.2» de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció contenciosa administrativa (LJCA) tenint en compte tres arguments: «1) Falta de judici de rellevància de les infraccions denunciades en la fallada de la resolució que es pretén recórrer»; «2) Falta de fonamentació suficient, i singularitzada al cas, de la concurrència dels supòsits identificats, que permeten apreciar interés cassacional objectiu i la conveniència d'un pronunciament de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem i en particular, i) els previstos en l'article 88.2.a) b) i c) LJCA -respecte a les qüestions relatives a la primera de les infraccions al·legades-; i ii) els previstos en l'article 88.2.a) i b) i 88.3 a) LJCA -respecte de la segona de les infraccions al·legades- sense que puix que al 88.3.a) LJCA, s'haja justificat la concurrència del pressupost perquè opere la presumpció establida, perquè aquesta presumpció no s'integra per la inexistència d'una resolució específica que resolga un supòsit singular idèntic en els seus aspectes fàctics al qual es recórrega a cada moment davant el Tribunal Suprem [vid. AATS de 6 de febrer de 2017 (RCA 35/2018) o d'11 de maig de 217 (RCA 616/2017)]»; i «3) manca, en els termes en els quals ha sigut preparat el recurs, d'interés cassacional objectiu per a la formació de jurisprudència, perquè el que realment es pretén és obtindre un pronunciament “ad casum” en sentit diferent a l'acordat per la Sala».

 ​