L'ajuntament commemora el 80 aniversari dels bombardejos sobre Sagunt el 1937

Este divendres 22 de desembre a les 11.30 hores ha tingut lloc un acte institucional en el Saló de Plens de l'Ajuntament de Sagunt en el qual s'ha fet un reconeixement a les víctimes civils dels bombardejos que es van produir sobre Sagunt en 1937. En este acte s'ha projectat de nou el documental La mort ve del cel, coordinat per Juan Francisco Gómez i produït pel Gabinet de Comunicació de l'Ajuntament de Sagunt. https://www.youtube.com/watch?v=2ea-avdsr9g&t=2s

Este divendres es complixen 80 anys d'aquell 22 de desembre en el qual es va produir el bombardeig que va provocar el nombre més gran de víctimes. Estes jornades, que ja van començar el passat 10 de desembre amb un recorregut per la ciutat i la projecció del documental La mort ve del cel, commemoren els tristos fets ocorreguts a Sagunt i Port de Sagunt amb els bombardejos sobre la població civil, les infraestructures, les instal·lacions portuàries i la fàbrica, en els quals es van produir un total de 34 morts i un important nombre de ferits, així com notables danys sobre la ciutat.

 L'alcalde de Sagunt, Quico Fernández, ha descrit l'acte d'hui com “especialment emotiu, perquè en major o menor mesura tots tenim consciència i memòria, i ens acompanyen persones que van patir directament el bombardeig i la guerra”.

 “Nosaltres som un govern de Sagunt que està intentant complir al peu de la lletra la Llei de Memòria Històrica pel que suposa a la retolació de carrers i l'eliminació de símbols feixistes”, ha dit Fernández. “La memòria ha de ser un acte de justícia, i més que de justícia, de dignitat. La justícia no significa venjança, sinó simplement reconeixement d'aquells valors que són la base de la democràcia”.

L'equip t'ecnic que ha elabprat el documental amb l'alcalde de Sagunt

El secretari autonòmic de Justícia, Ferran Puchades, ha recordat que fa 10 dies va entrar en vigor la Llei de Memòria Democràtica i per a la Convivència de la Comunitat Valenciana, aprovada per les Corts fa un mes i mig. “Des del govern valencià volem dir que no és una llei de venjança, no és una llei per a ajustar comptes, és una llei perquè tot el conjunt de la societat valenciana puga recuperar el que ha sigut la nostra història durant les passades dècades”, ha declarat Puchades.

El secretari autonòmic de Justícia ha dit que els actes d'homenatge com els realitzats a Sagunt són “importantíssims, fonamentals per a aconseguir la reparació de la memòria de les víctimes, dels seus familiars i per a recordar que sense memòria no pot haver-hi reconciliació”.

 Després de l'acte institucional, a les 13 h s'ha inaugurat el carrer en honor a la bateria antiaèria Gottwald (situada prop de la rotonda de les vagonetes en Port de Sagunt). L'Exèrcit Popular de la República (I.P.R.) va intentar per tots els mitjans oferir seguretat a instal·lacions necessàries per a l'esforç bèl·lic i logístic. Per a tal fi es van construir tres emplaçaments d'artilleria de costa, no acabat un d'ells, dos camps d'aviació, un de secundari en Almardà i un altre primari en el Grau Vell, a més d'emplaçar la bateria fixa número 31 de la Defensa Especial contra Aeronaus (D.I.C.A) i la brigada Klement “Gottwald” constituïda per voluntaris de nacionalitat txeca i alemanya.​

En l'acte d'avui, s'ha presentat una rèplica de la bandera que els obrers de la Companyia Siderúrgica del Mediterrani van lliurar a la bateria antiaèria internacional “Gottwald” que l'escriptor, historiador i professor José Manuel Palomar ha donat a l'Ajuntament de Sagunt.

 Enguany es commemoren els 80 anys de l'inici dels bombardejos italians sobre València i altres poblacions del litoral de la Comunitat Valenciana, entre les quals està el municipi de Sagunt. València, llavors capital de la República i per tant seu del govern estatal, va patir el primer gran bombardeig naval la nit del 14 de febrer de 1937. Va ser un fet històric nou a Europa, ja que l'aviació i marina italianes van bombardejar ciutats i pobles que mai van constituir un objectiu militar; van ser bombardejos a la població civil.

 València i tot el litoral llevantí va ser objecte d'una agressió continuada sense declaració de guerra, que ja no va cessar fins al final del conflicte, i després es va reproduir amb el bombardeig de ciutats i poblacions en la II Guerra Mundial. Centenars de poblacions valencianes van patir aquells atacs les víctimes dels quals semblen haver sigut oblidades; no van ser soldats caiguts en combat ni afusellats en repressions posteriors, sinó víctimes per estar en territori lleial al règim legítim.​