L'Ajuntament de Sagunt ha sol·licitat a la Conselleria de Justícia i Interior de la Generalitat Valenciana «replantejar» la seua decisió de suprimir els plans per a establir a la ciutat una unitat de bombers forestals durant els mesos d'estiu. El juliol de 2023, en una visita a Sagunt, representants de la Societat Valenciana de Gestió Integral dels Serveis d'Emergències (SGISE) es van comprometre a instal·lar una base de reforç en època estival. No obstant això, un any més tard, la Direcció General de Prevenció d'Incendis Forestals ha remés una comunicació en la qual indica que «no es contempla com a prioritari establir Sagunt com a ubicació per a una nova unitat de reforç».
«Més de la quarta part del nostre terme municipal són terrenys forestals. En els últims anys els incendis són cada vegada més freqüents i més virulents. És indispensable, almenys a l'estiu, disposar de servici de bombers forestals a la nostra ciutat», ha defensat l'alcalde de Sagunt, Darío Moreno. El primer edil ha denunciat que la iniciativa «va ser pactada entre les dos administracions», no obstant això, la Generalitat «després d'11 mesos, en els quals en diverses ocasions hem preguntat per la qüestió sense rebre resposta, ens comuniquen que reculen i que Sagunt no és una prioritat en la resposta davant possibles incendis».
Els informes tècnics advertixen de la necessitat de reforçar els mitjans
«No estem parlant d'un capritx per al municipi, sinó d'una necessitat sostinguda pels informes tècnics corresponents», ha afirmat Moreno. Així, amb data de juliol de 2023, el Consell Local Agrari va elaborar un escrit en el qual sol·licitava una unitat de suport de bombers forestals «dotada dels mitjans tècnics i humans necessaris, que permeta minimitzar el número i la intensitat dels incendis forestals i reduir, per tant, els efectes negatius que el foc genera sobre el medi natural, les persones i els seus béns».
Els arguments del personal tècnic municipal al·ludien, principalment, a la notable extensió de terrenys forestals, de més de 4.000 hectàrees, un 25,6 % de la superfície total del terme municipal. Entre els quals, a més, es troben fins a 17 espais naturals protegits en la serra Calderona, la marjal dels Moros, l'estany d'Almenara o la muntanya de Romeu.
Així mateix, l'informe del Consell Local Agrari posa èmfasi en el fet que bona part de les urbanitzacions del municipi «es troben enclavades en eixes zones forestals», a les quals s'afigen fins a tres centres educatius.
Segons ha detallat el primer edil, «des de mitjan de la dècada dels 90 s'han produït més de 100 incendis en el terme municipal». Una situació que adquirix més importància atesa «la situació d'emergència climàtica en la qual ens trobem». «La realitat és que ens enfrontem a estius més càlids i secs, unes circumstàncies meteorològiques que es convertixen en el caldo de cultiu perfecte per als anomenats incendis de sisena generació», ha descrit Moreno.
Davant la negativa de la Generalitat, l'Ajuntament ha anunciat la seua intenció de continuar reivindicant més mitjans per a poder actuar amb rapidesa i eficàcia en cas que es produïsquen incendis forestals. «No ens val l'argument que les unitats de Gilet, Bétera i La Vallesa poden prestar servici a la ciutat. Estem parlant d'un municipi amb una superfície superior a les 13.200 hectàrees, més de 70.000 habitants i 25 urbanitzacions i disseminats que se situen en espais forestals», ha declarat Moreno. «Creiem que la nostra petició és lògica. No volem una base de Bombers permanent, simplement, un centre temporal en època estival», ha conclòs.