L'Ajuntament de Sagunt se suma a la manifestació del 18N a València per un finançament i inversions justes

L'alcalde de Sagunt, Quico Fernández, ha fet una crida a la ciutadania a participar en la manifestació que partirà des de l'esplanada del MUVIM (Guillem de Castro) a les 18 hores



Dissabte que ve, 18 de novembre, l'Ajuntament de Sagunt participarà en la manifestació per un finançament i inversions justes que tindrà lloc a València i que partirà a les 18 hores des de l'esplanada del MUVIM en el carrer Guillem de Castro. Així ho ha fet saber l'alcalde de Sagunt, Quico Fernández, en la roda de premsa celebrada hui en el consistori a la qual ha assistit una representació dels grups polítics que es van adscriure al manifest aprovat en el passat ple municipal, és a dir, Compromís, Esquerra Unida, ADN Morvedre, Iniciativa Porteña, PSPV-PSOE i Ciudadanos.


Fernández ha fet una crida a la ciutadania al fet que participe en esta manifestació de tota la societat civil a reivindicar este just finançament i inversions. “És una postura de consens i unitat a la qual s'han pogut adherir tots aquells que han volgut, i qui no ho ha fet està en el seu legítim dret i evidentment també de donar les explicacions pertinents”, ha declarat l'alcalde. Ha destacat esta unitat des de la diversitat “perquè pensem que ha de ser un acte d'unitat sense lemes partidistes ni consignes ni símbols que siguen aliens a este esperit d'unitat que es resumix en l'eslògan tots a una veu, que està en l'himne de tots els valencians i valencianes, en allò que estem d'acord que són les qüestions fonamentals”.

 

El manifest defensa que enguany la ciutadania valenciana rep 237 euros per habitant menys que la mitjana de l'Estat o 839 menys que la ciutadania de l'autonomia millor finançada, la qual cosa equival a un 10% i un 29% menys de recursos respectivament, la qual cosa suposa la causa fonamental dels majors dèficits pressupostaris de la ciutadania valenciana, generats any rere any, malgrat gastar menys que la mitjana de les comunitats. A açò se suma la infrainvers, la qual cosa suposa que la discriminació arriba als 1.600 milions d'euros, solament comparant-se amb la mitjana.


Per tant, segons el manifest, l'autonomia valenciana es troba en una situació insòlita, ja que la renda per càpita és 12 punts inferior a la mitjana, la qual cosa suposa, segons Fernández, “ser una autonomia més pobra que la mitjana de l'Estat, però en canvi continuem aportant al fons de solidaritat, que no discutim, però del qual hem de ser receptors i no contribuents. En una política bàsica de solidaritat, tal com apunta la Constitució, els més pobres han de rebre i els més rics contribuir i nosaltres som els únics que sent més pobres seguim aportant, cosa que no és solament una singularitat a Espanya, sinó que també es veu en el conjunt d'Europa”.


El manifest continua afirmant que estes xifres signifiquen que la ciutadania valenciana es veu obligada a fer-ho tot amb menys recursos econòmics. Ja en el 2013 la Comissió d'Experts nomenats per Les Corts Valencianes per al disseny d'un nou model de finançament autonòmic va assenyalar que el problema de desigualtat i menor finançament rebut per la Comunitat Valenciana es remunta a l'inici dels sistemes de finançament autonòmic de la dècada dels vuitanta.


L'actual Manifest per un finançament just que han secundat més de 600 entitats valencianes, al que van seguir els acords aconseguits per unanimitat en Les Corts Valencianes, datats al febrer i abril del 2017, que denunciaven la marginació de la ciutadania valenciana en matèria de finançament i inversions, exigix una reforma immediata del sistema de finançament que establisca un nou model amb recursos suficients i repartits equitativament entre totes les autonomies; un repartiment de les inversions i una execució que atenga a una programació racional que acabe amb el dèficit inversor a la Comunitat Valenciana, que compense en tot case la insuficiència inversora en els últims anys i dedique una quantitat de recursos ajustada al nostre pes poblacional i, finalment, el reconeixement del dèficit de finançament acumulat directament pel mal funcionament dels diferents sistemes de finançament, i l'establiment de mecanismes de compensació perquè el nou model no nasca llastrat per la injustícia diferida dels anteriors.