La Conselleria de Qualitat Democràtica homenatja quatre saguntins víctimes del nazisme amb els Taulells de la Memòria

La Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica i l'Ajuntament de Sagunt han homenatjat aquest dimecres a Sagunt a quatre ciutadans del municipi que van ser víctimes dels camps de concentració nazis, coincidint amb el 76é aniversari de l'alliberament de Mauthausen.

Ramón Agustí Hervás, Juan Barberá Sola, Francisco García Aucejo, i Andrés Villaplana Rius són els quatre veïns de Sagunt les històries dels quals han sigut rememorades.

La consellera, Rosa Pérez Garijo, acompanyada per l'alcalde de Sagunt, Darío Moreno, i pel regidor de Memòria Històrica i Democràtica, Guillermo Sampedro, han entregat als seus familiars un Taulell de la Memòria commemoratiu amb el nom i les dades relatives a la seua captivitat i mort en els camps de concentració perquè després se situen en el cementeri municipal o en el lloc que els seus familiars consideren més oportú.

L'acte d'homenatge ha comptat també amb la presència del secretari autonòmic de la Vicepresidència de la Generalitat, Jorge Iván Castañón; la secretària autonòmica de Cooperació i Qualitat Democràtica, Antonia Serna; el director general de Qualitat Democràtica, Iñaki Pérez Rico; familiars de les víctimes; regidors de l'Equip de Govern; una representació de la delegació de la Amical de Mauthausen a la Comunitat Valenciana i representants de diverses entitats memorialistes.

La consellera, Rosa Pérez Garijo, ha manifestat que «homenatges com el de hui no són exercicis de nostàlgia, sinó la posada en valor d'uns testimoniatges de coherència, fins al cost de la pròpia vida, que es projecta cap al present i el futur».

L'alcalde, Darío Moreno, per part seua, ha assenyalat que «actes com el de hui són imprescindibles per a continuar fomentant la justícia i la reparació respecte a famílies i persones que han patit molt el poder opressor d'un règim dictatorial a molts nivells, però també amb la perspectiva de futur per a no tornar a caure en  trampes històriques i evitem que comportaments basats en l’odi i l'exclusió es tornen a reproduir».

El regidor de Memòria, Guillermo Sampedro, per la seua part ha volgut recordar també als 27 veïns de Puçol que van ser afusellats el 5 de maig de 1939 a Sagunt per defensar les llibertats i la República i ha manifestat que Construint Memòria «és un projecte molt necessari». 

«La construcció de la memòria i recordar als homes i les dones que van lluitar per la nostra llibertat i la nostra democràcia servix com a garantia que l'horror, la barbàrie i les idees que els sustenten no tornen», ha afegit Sampedro.

María José Villaplana, neta d'Andrés Villaplana, ha desitjat durant la seua intervenció que la memòria dels qui van patir l'horror del feixisme i del nazisme «mai s'oblide».

«Per a nosaltres sempre és un orgull que la memòria dels nostres familiars continue viva, recordar les seues històries i el seu reconeixement a tan desagradable episodi de les seues vides», ha explicat Villaplana.

La Generalitat, en el marc de la iniciativa Construint Memòria, organitza de manera periòdica actes de commemoració i homenatge a les víctimes valencianes del nazisme en cada comarca, una acció de justícia, dignitat i memòria que es va haver de paralitzar a causa de la pandèmia i que ara es torna a reprendre amb aquest homenatge a estes persones que van patir l'horror dels camps de concentració després de la Guerra Civil Espanyola.

L'alcalde ha destacat que Sagunt va ser un municipi pioner en la recuperació de la Memòria. «Quan parlem del nazisme tendim a pensar que és una cosa molt llunyana que pertany pràcticament a una altra realitat. Darrere de cadascuna d’estes persones no hi ha només una xifra sinó que hi ha tota una vida que es va veure truncada per aquell horror del nazisme i que nosaltres lamentablement vam haver de viure també el feixisme», ha assegurat. «És importantíssim que continuem parlant de tots els horrors, que no caiguen en l'oblit, i que continuem reivindicant una societat lliure, justa i igualitària per a tots i totes. L'Ajuntament de Sagunt té una enorme sensibilitat amb este tema i continuarem treballant perquè esta Memòria no muira», ha afirmat.

«El règim nazi va representar el terror total, i els camps de concentració i extermini van ser la culminació d'un sistema basat en l'explotació i l'eliminació de grups humans sencers. L'homenatge de hui no és només a quatre víctimes, sinó a quatre persones que van lluitar per la llibertat», ha puntualitzat la consellera.

L'historiador i investigador José Antonio Palomar ha llegit les següents dades dels quatre saguntins homenatjats:

Ramón Agustí Hervàs va néixer a Sagunt, el 9 d’agost de 1918. Va viure al carrer del Calvari Vell nº34, allà baix, al Raval vell del Salvador. Es va afiliar a la CNT i formà part de l’Exèrcit Popular, passant després de la derrota a França, on va ser capturat pels alemanys prop de Fay. El van tancar primerament a l’stalag XVII-B, a Krems-Greixendorf, a Àustria, però després dels interrogatoris de la Gestapo a Viena, va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen en desembre de 1941 i allí va morir, a un barracó sanitari (sanitätslager) del mateix camp per feblesa generalitzada i mala circulació, el 23 de maig de 1943.

Juan Bautista Barberà Solà, encara que va néixer a Sagunt, la seua família era de Llombai. Nasqué molt prop d’ací, en el carrer Tras Escuela (darrere de l’església) el 6 de gener de 1910. Va fer la guerra com a Soldat de l’Exèrcit Popular i es va exiliar a França, on s’allistà amb l’exèrcit francés i va combatre contra els alemanys dins de 22 regiment d’infanteria francesa. Va ser capturat i anà com a presoner de guerra a l’stalag II-B de Hammerstein, en l’actual Polònia, però després dels interrogatoris van trobar d’on venia i el deportaren a Mauthausen el 30 d’agost de 1940. Un mes després el traslladen al 'matadero' de Gusen on va morir pocs dies després, el 14 de novembre de 1941.

Francisco García Aucejo naisqué a Sagunt el 4 d’octubre de 1917. Estudià durant la GCE en l’Escola de blindats d’Archena i es llicencià amb el grau de tinent. Capturat després a França va ser empresonat primer a l’stalag XI-B en Fallingbostel, prop d’Hannnover i després d’interrogat per la Gestapo de Lüneburg (classificat com a 'rot spanier') va ser enviat a Mauthausen a l’hivern de 1940. Dins de tot el complex el traslladen al camp de Gusen. Com presentava mala salut el van seleccionar les SS per al programa d’extermini Aktion 14/f13. Francisco va morir dins d’un vehicle especial, gasejat durant el seu transport al Castell de Harteim, on va ser incinerat el 19 de desembre de 1941.

Andrés Villaplana Rius va néixer a Sagunt, en el carrer de Cavallers, el 14 de desembre de 1911. Ahí dalt, un poc abans d’arribar a ma casa. Es va casar ací mateix, amb Rosario Domínguez i van tindre un fill, José Andrés. Com els altres va fer la guerra i després de passar la frontera el van capturar a França. Internat primerament en l’stalag VIII-C de Sagan (això està ara a Polònia), després passà a l’stalag XII-D de Trier, en la Renània-Palatinat i finalment, després dels interrogatoris de la Gestapo de Trier el classifiquen com a 'rot spanier' i el van enviar al camp de Mauthausen pel gener de 1941. Val, Andrés va morir amuntonat en les barraques de quarantena (nº19) unflat per hidropesia, el 18 de març de 1943 al mateix camp de Mauthausen.

«Ramón, Juan, Francisco i Andrés van lluitar i van morir perquè hui nosaltres puguem ser lliures. No ho oblidem mai. Tenim un deute amb ells, la del reconeixement al seu sacrifici i, sobretot, l'obligació de continuar la lluita que ells van sostindre, que no és una altra que la de fer dia a dia un món millor, on la justícia i la dignitat humana no siguen trepitjades per l'explotació, l'odi, la violència i la força», ha subratllat Pérez Garijo.

Mauthausen va ser el camp de concentració al qual van ser deportats la majoria de presoners republicans espanyols que després de la Guerra Civil van lluitar contra el feixisme i el nazisme durant la Segona Guerra Mundial. Tal com es pot comprovar, els quatre saguntins que van ser capturats durant el combat van acabar en aquest lloc, i desgraciadament cap d'ells va sobreviure a l'horror nazi. Amb este homenatge es reconstruix i redignifica el seu record després de dècades d'oblit.