La Corporació Municipal de Sagunt aprova sol·licitar un canvi en el text del Reial decret legislatiu en relació amb la seu de celebració de les sessions plenàries

Concretament, es demana modificar el text de l'article 49 del Reial decret legislatiu 781/86, a més de traslladar la moció al ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica perquè eleve la proposta per a la modificació de l'article en els termes exposats

El Ple Municipal de l'Ajuntament de Sagunt va aprovar ahir en la seua sessió ordinària de febrer traslladar als grups polítics del Congrés dels Diputats una petició perquè, mitjançant el mecanisme reglamentari corresponent, es modifique l'article 49 del Reial decret legislatiu 781/86. També es va acordar traslladar la moció al ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica i sol·licitar que este eleve la proposta per a la modificació del referit article.

La moció va ser presentada per grup polític Iniciativa Portenya i el seu ponent va ser el regidor Juan Antonio Guillén. Va ser votada a favor per PSOE, PP, IP, Vox i EU-PODEM, mentre que Compromís va votar en contra.

Mitjançant esta moció se sol·licita substituir l'actual text de l'article 49 del Reial decret legislatiu 781/86 pel següent: «Les sessions del ple municipal se celebraran allí on decidisca el ple de l'ajuntament, sense perjudici de la constitució de diferents seus on celebrar estos plens, siga de forma continuada, alterna o periòdica en qualssevol d'elles. Tot això en virtut de l'autonomia local i per raons de participació ciutadana en els assumptes públics de la comunitat i proximitat de les institucions als ciutadans».

Totes les lleis i, per tant, el legislador, han de tindre com a referència els principis recollits en la Constitució, de manera que les lleis han de respectar el contingut essencial d'aquells. L'Autonomia local és un d'eixos principis recollits en la nostra Carta Magna, i consagrat en els articles 137 i 140. Este últim expressa el següent: «La Constitució garantix l'autonomia dels municipis...que gaudiran de personalitat jurídica plena...el seu govern i administració correspon als seus respectius Ajuntaments integrats pels Alcaldes i els Regidors...».

Es defensa, doncs, que la redacció del ROM que permetia la celebració de plens fora de la Casa Consistorial es va fer a l'empara d'este principi d'Autonomia Local, ja que així va ser decidit en el mateix ple, integrat per l'alcalde i els regidors, i a més dins del seu àmbit d'actuació, «ja que difícilment el lloc de celebració dels plens pot tindre influència en altres àmbits fora de la jurisdicció local».

D'altra banda, la moció defensa que «resulta contradictori que este principi d'Autonomia Local permeta als municipis disposar sobre matèries fonamentals com són les relatives a la policia local, a impostos i taxes municipals, al manteniment dels col·legis, a les ordenances reguladores d'indústries i activitats, a la prestació de serveis com a aigua, fems, clavegueram, etc. I, en canvi, sobre una qüestió com és el lloc de celebració dels plens no puguen disposar en existir un Reial decret legislatiu que ho impedix».

També se cita la Carta Europea de l'Autonomia Local, que el seu article 6.1 expressa: «Les Entitats locals han de poder definir per si mateixes les estructures administratives internes amb les quals pretenen dotar-se, a fi d'adaptar-les a les seues necessitats específiques i a fi de permetre una gestió eficaç».

La moció al·lega que la redacció actual de l'art 49 del Reial decret legislatiu 781/86, «relatiu al lloc de celebració dels plens, no deixa de ser una qüestió merament formal i anecdòtica; i, en canvi, esta redacció segurament heretada de textos legals pretèrits donada la seua naturalesa recopilatòria, impossibilita aconseguir altres objectius ja no formals sinó fonamentals i capitals del nostre Ordenament».

La moció argumenta també que no ha d'entendre's només com una acció més o menys benintencionada, sinó que «constituïx una obligació que per mandat constitucional ens correspon i obliga. De fet, la nostra Constitució establix que els poders públics, entre els quals es troben els regidors i alcaldes, han d'eliminar els obstacles que impedisquen o dificulten la participació de tots els ciutadans en la vida política».

Antecedents

Entre els anys 2009 i 2012, els plens de l'Ajuntament de Sagunt es van celebrar de manera alterna tant a la Casa Consistorial com en el Centre Cívic, «donant compliment al que es disposa en el Reglament Orgànic Municipal (ROM)».

No obstant això, a inicis de 2013, una sentència del Tribunal Suprem va declarar nul l'article del ROM que permetia esta alternança, ja que este no podia anar contra un Reial decret legislatiu amb rang de llei, que establia que els plens havien de celebrar-se a la Casa Consistorial.

«Des d'eixa data han sigut nombroses les mocions presentades per Iniciativa Portenya i aprovades pel ple de l'Ajuntament instant els diferents poders amb iniciativa legislativa a modificar el Reial decret legislatiu, de manera que es possibilite l'alternança en la seu dels plens i que per tant respecte la voluntat municipal reflectida en el ROM», assegura la moció.

Així mateix, després de les eleccions generals de juliol de 2023 i la constitució del nou Parlament, s'entén «necessari traslladar esta sol·licitud a eixes instàncies legislatives en termes similars als exposats en anteriors mocions i que a continuació desenvolupem».