La jornada “Repensar els antics espais industrials” va concloure amb èxit de participació dissabte passat. La iniciativa organitzada per APIVA (Associació de Patrimoni Industrial Valencià) i AMIMO (Associació Memòria Industrial i Moviment Obrer) i coorganitzada per les delegacions de Patrimoni Cultural i Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Sagunt va deixar diverses conclusions que tal com informen des de l'organització són les següents:
“Trenta-dos anys després del tancament d'Alts Forns del Mediterrani, molts dels negres nubarrons que feien perillar el futur del patrimoni industrial de Port de Sagunt s'han dissipat. Açò no haguera sigut possible si a mitjan anys 90, no s'haguera produït una mobilització social que, articulant-se entorn de la plataforma i la consigna de “Gerencia Pública Ya”, no haguera frenat l'amenaça especulativa que es cernía sobre bona part d'aquest patrimoni, i especialment del conjunt de la Gerència, haguera sensibilitzat a la ciutadania sobre el valor i el potencial cultural, social i econòmic del mateix, i haguera aconseguit que la qüestió del llegat històric de l'antiga siderúrgica entrara en l'agenda política municipal i autonòmica.
Forçades per aqueixa mobilització de la ciudadanía, les diferents administracions implicades en la conservació i posada en valor del patrimoni industrial es van veure obligades a passar dels discursos als fets. Es van engegar d'aquesta manera algunes de les iniciatives més destacades per a la rehabilitació i recuperació d'aquest patrimoni: van ser rehabilitades les naus de tallers generals, es van finalitzar les obres en el forn alt i es va engegar el projecte del futur museu industrial. En aquesta mateixa línia, al gener de 2015 l'ajuntament de Sagunt i l'empresa Arcelor aconsegueixen un acord per a donar-li una titularitat pública al conjunt de la Gerència i acabar amb les pressions urbanístiques que aguaitaven aquesta peça fonamental del patrimoni industrial de Port de Sagunt.
Tot açò ens ha permès superar bona part dels perills que amenaçaven la pròpia continuïtat física d'aquest patrimoni. Ha sigut una gran victòria ciutadana de la qual hem d'estar orgullosos com a ciutadania crítica i socialment compromesa amb el seu territori. No obstant açò, aqueixa satisfacció no pot ser completa perquè encara segueixen quedant ombres que qüestionen el futur del nostre patrimoni. Açò és conseqüència del propi enfocament amb que les administracions públiques autonòmiques i locals han enfocat l'actuació sobre el mateix. En aquest sentit, han prevalgut els criteris cortoplacistas, quan no obertament propagandístics, més interessats a desactivar la mobilització social i traure rèdits electorals amb el patrimoni, que a engegar projectes fonamentats, planificats i pressupostàriament viables. En lloc d'açò es va passar sense continuïtat del megaproyecto faraònic a la deixadesa, l'immobilisme i a un oblit que torna a posar en risc el futur.
El resultat de tot açò és aqueixa paràlisi que tenalla el nostre patrimoni. Anys després que la Generalitat escometera les obres de rehabilitació de la nau de Tallers Generals, l'espai es troba en un limb, on segueix sense desbloquejar-se la seua propietat i el seu ús futur. El mateix ocorre amb el projecte del museu industrial l'execució del qual es troba pendent que li la dote del pressupost necessari per a finalitzar els treballs i escometre la fase del projecte museístic. La pròpia Fundació de la Comunitat Valenciana de Patrimoni Industrial de Port de Sagunt (FCVPI) es troba desmantella després que la falta d'idees i línies de finançament l'abocaren al fracàs, però sense que en aquest temps Generalitat i ajuntament hagen proposat una alternativa viable per a la gestió i dinamització del patrimoni. I el mateix succeeix, en fi, amb el conjunt de la Gerència, freturosa d'un pla d'intervenció clar mentre bona part dels edificis se segueixen deteriorant i, fins i tot, es ressusciten debats ja superats, com la seua possible urbanització parcial, que posen en relleu la falta de criteris i els vaivens de l'administració en la recuperació d'aquest espai.
Per tot açò, considerem que és necessari una implicació efectiva de totes les administracions implicades, tant locals, provincials com a autonòmiques, per a traure el patrimoni industrial saguntí del impas en què es troba. És urgent que els poders públics, amb la participació democràtica de la ciutadania, acorden els usos d'aquest patrimoni, es determinen i planifiquen les actuacions necessàries per a la seua recuperació i que, d'una vegada per sempre, li les dote d'unes eines de gestió i finançament clares i sostingudes que permeten dur a terme la seua execució. En aquest sentit, considerem ineludible l'elaboració d'un Pla Director de Patrimoni industrial, concebut com una eina de treball a llarg termini, que funcione com a document de consens polític i ciutadà. Per a açò considerem necessari que la seua redacció es realitze a partir d'una comissió interdisciplinària d'experts en la matèria, convocada amb criteris de transparència, en la qual a més queden fixats els llits necessaris per a la participació de la ciutadania. Aquest Pla deurà analitzar, entre altres assumptes, el futur de la FCVPI, que afecta al Forn Alt, el Museu Industrial i els arxius de AHM; un Pla Director de la Gerència, en el qual es determine la seua gestió i la seua protecció; una alternativa per a la Nau, que aclarisca la seua titularitat i la gestió autonòmica de l'espai; així com la integració efectiva en el conjunt patrimonial industrial de tots aquells elements disseminats que ho conformen com el Barri Obrer, els grups d'habitatge social, o el Pantalán.
Abundant en alguns d'aquests aspectes, considerem imprescindible desbloquejar l'actual situació de la FCVPI, cercant una alternativa que garantisca l'efectiu finançament dels plans d'actuació en el patrimoni tant amb les aportacions de les administracions públiques, com amb les obtingudes d'una manera efectiva per aquelles entitats privades interessades a col·laborar, tal com ocorria inicialment amb les empreses implicades en el Patronat.
Íntimament relacionat amb l'anterior, cal escometre la catalogació i digitalització de l'arxiu històric de AHM, una tasca assumida per l'Ajuntament de Sagunt l'execució del qual segueix sense concretar-se amb mitjans econòmics i humans. Considerem imprescindible la seua organització i conservació dins de les instal·lacions del futur Museu Industrial, així com la seua difusió per a consulta d'historiadors, economistes i estudiosos en general.
Així mateix, dur a terme aqueix Pla Director de la Gerència, la redacció de la qual torna a ser anunciada per l'administració local, i que done resposta a les necessitats de la Ciutat Jardí, les antigues oficines, el Casino i l'Economat. En aquest sentit, ens reafirmem en els usos socials, culturals i mediambientals àmpliament consensuats al llarg de tots aquests anys. Igualment, considerem necessari fixar urbanísticament, des d'una perspectiva inequívocament pública, els usos dotacionals de la zona, especialment d'aquelles àrees sense edificar. Pel que fa a la gestió de la Gerència, considerem d'interès aprofundir mecanismes de gestió mixta amb participació de l'ajuntament, la iniciativa privada, preferentment local, i el teixit associatiu, aprofitant fórmules com la custòdia urbana que possibiliten la col·laboració positiva entre les parts i la tornada a la comunitat.
Finalment, cal engegar mesures de protecció dotant al conjunt de la Gerència d'una declaració de Bé d'Interès Cultural o Bé de Rellevància Local. Al costat d'açò, és imprescindible que les administracions públiques, i especialment l'administració local, assumisca les seues responsabilitats de control i vigilància per a evitar la degradació o les alteracions en la seua fisonomia patides per molts elements, com els grups d'habitatges, malgrat comptar amb mesures de protecció.
Només escometent aquests reptes podrem recuperar el patrimoni industrial de Port de Sagunt. Només així podrem, per fi, superar els perills que segueixen posant en risc el seu futur. És urgent i imprescindible traure-ho del limb en què es troba. El nostre patrimoni industrial no pot permetre's cap oportunitat perduda més”.
