L'Ajuntament de València i la Xarxa de Jueries d'Espanya, amb la col·laboració de la Federació de Comunitats Jueves d'Espanya, van organitzar este dimecres una emotiva jornada en record de la figura d'Ibn Gabirol, poeta, pensador i filòsof molt vinculat a eixa ciutat en la qual va viure els seus últims anys i de qui es commemora en 2021 el mil·lenari del seu naixement.
L'acte, amb el qual es va voler donar visibilitat a l'aportació de la cultura jueva a la Comunitat Valenciana, va comptar amb la presència i participació de l'alcalde de Sagunt, Darío Moreno, com a representant de l'única ciutat de la regió pertanyent a la Xarxa de Jueries d'Espanya i que va albergar la major aljama del Regne de València. També hi van assistir la regidora de Cultura de l'Ajuntament de València, Glòria Tello, i el president de la Comunitat Israeliana de València, Isaac Sananes, així com alguns membres de la Comunitat Jueva Masortí de València.
«És un honor homenatjar el mil·lenari d'un pensador, poeta i gran filòsof medieval com va ser Ibn Gabirol; un intel·lectual i artista que va viure a la València medieval i que ens recorda el valor dels vincles entre cultures al llarg de la història i la importància de preservar i cuidar des de les institucions l'herència sefardita de la nostra comunitat», va manifestar Darío Moreno.
«La cultura hebrea ha estat present des de temps romans fins després de la Reconquesta. Ha sigut ric i variat el llegat jueu, perquè els sefardites han exercit un paper fonamental en la nostra història, ja siga com a artesans o com a membres de les esferes més altes de la ciutat. Sagunt va ser terra amfitriona dels viatgers hebreus que van arribar buscant una vida pacífica i pròspera», va puntualitzar l'alcalde de Sagunt, al mateix temps que recordava que Sagunt posseïx les restes més antigues que situen l'existència d'una comunitat jueva a tot Espanya: dos làmines de plom, datades entre finals del segle I i principis del II, trobades al castell, en les quals apareix el nom de Déu en caràcters hebreus.
La Jornada, que va tindre lloc en el Museu d’Història de València i va ser retransmesa a través d'streaming per l'Ajuntament de València, va homenatjar el savi i intel·lectual amb diverses activitats que es van iniciar amb la inauguració de l'exposició Ibn Gabirol basada en el còmic de Miguel B. Núñez, cedida per a l'ocasió per la Federació de Comunitats Jueves d'Espanya. En clau didàctica i dirigida a tots els públics, l'exposició narra la vida d'este personatge fonamental en la cultura sefardita del segle XI. La Jornada va continuar ampliant aspectes importants de la vida del filòsof amb la celebració de la conferència Ibn Gabirol, ànima d'aire i foc: vida, poesia i pensament, impartida per la hispanista israeliana Rachel Peled. El colofó de la jornada el va posar una representació de música i dansa a càrrec del grup Evoéh que incloïa textos en judeu-espanyol del propi Ibn Gabirol.
Moreno va destacar el llegat jueu encara palés en el patrimoni històric i els atractius turístics de Sagunt, com els banys o mikvé i la necròpoli del vessant del castell. «Sagunt es caracteritza per ser una ciutat resultat d'una suma de cultures i pobles al llarg de la seua història, d'entre els quals destaca el poble sefardita», va subratllar el primer edil.
Red de Juderías de España - Caminos de Sefarad
La Red de Juderías de España - Caminos de Sefarad es una asociación constituida por municipios que cuentan en sus conjuntos medievales con un patrimonio arquitectónico, histórico, medioambiental y cultural que es herencia de las Comunidades judías que los habitaron. Los miembros de la red actúan de forma conjunta en defensa del patrimonio histórico y legado judío promoviendo proyectos culturales, turísticos y académicos así como mediante una política de intercambio de experiencias nacionales e internaciones que contribuyan al conocimiento y respeto mutuo de pueblos, culturas y tradiciones.
Ávila, Barcelona, Béjar, Cáceres, Calahorra, Córdoba, Estella-Lizarra, Hervás, Jaén, León, Lorca, Lucena, Monforte de Lemos, Plasencia, Ribadavia, Sagunto, Segovia, Tarazona, Toledo, Tudela y Tui vienen recuperando desde hace más de 20 años sus juderías, invirtiendo tiempo y recursos en la rehabilitación de casas, calles, palacios y cuantos edificios se puedan salvar del olvido para rescatar el conocimiento de las vidas de las familias judías de toda procedencia y condición. Historia oculta, desvelada después de quinientos años y ahora recuperada.
La asociación actúa sin ánimo de lucro y con plena independencia en la defensa de este legado. La
Red de Juderías de España, en su proyección internacional, es miembro fundador del Itinerario Europeo del Patrimonio Judío, y realiza una intensa labor de difusión en el extranjero.
