El circ aborda temes d'actualitat en les propostes de l'Off Romà de Sagunt a Escena

El festival Sagunt a Escena, organitzat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, a través de l'Institut Valencià de Cultura (IVC), i que compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sagunt, atén tots els gèneres actuals, entre els quals el circ té un especial protagonisme dins de la programació de l'Off Romà. Esta disciplina ha eixamplat els seus marges en els últims anys per a abordar la creació més contemporània en fusió amb les tècniques habituals dels seus artistes.

Els espectacles programats entre el 4 i el 28 d'agost en diversos emplaçaments de la ciutat tracten temes com ara la sororitat, les relacions col·laboratives o la necessitat de frenar la degradació mediambiental.

Per a Inma Expósito, directora artística del festival, «el circ ha sigut una de les últimes disciplines de les arts escèniques a incorporar-se a Sagunt a Escena, que porta prop de 40 edicions. Encara que haja arribat fa poc a les files de la programació no és menys important que la resta, per això hem volgut donar-li el punt de presència que mereix, ja que a través d'esta disciplina els i les artistes exploren les possibilitats del llenguatge escènic per a convidar-nos a qüestionar els fonaments de l'existència dramàtica».

La Finestra Nou Circ, formació valenciana que des de 2012 gestiona projectes amb objectius socials i artístics, serà l'encarregada d'engegar la programació del festival el dia 4 en la plaça Cronista Chabret. Dirigit per Pablo Meneu i Olga Osuna, Tramvia nº12, creació de 2021, reunix cinc intèrprets, curiosos personatges en espera en una estació. Roda, malabars, maces i acrobàcies són algunes de les tècniques amb les quals els artistes van traçant una trama absurda que apunta cap a la resiliència humana i els avantatges de l'enfocament col·lectiu enfront de l'individualisme.

La peça Waterfalls oferix el dia 6 en la plaça Cronista Chabret el seu teatre físic i gestual pròxim al clown. A això se li suma la dramatúrgia de teatre de carrer en una proposta de la companyia mallorquina La Mecànica. En aliança amb els txecs Mime Prague, gràcies a la direcció del prestigiós Radim Vizváry, la peça oferix una successió de moments caòtics amb l'aigua com a protagonista. Els seus dos intèrprets s'embullen en un circuit un poc desastrós esguitat d'humor que ja ha recorregut festivals d'Itàlia, Líban, República Txeca i Espanya.

Dones, color i cooperació

En #Sueña l'artista madrilenya Mireia Miracle unix el llenguatge gestual del clown, la dansa i la música en directe. Estrenat el juny passat en el festival Circada de Sevilla, és el segon treball en solitari de l'experimentada creadora, qui va aconseguir amb Rojo (2018) diverses nominacions i premis com ara el d'Artista Emergent Zirkólika.

Pujada a una bastida, l'artista desplega la seua vis més còmica en una peça irreverent, destinada a les persones jóvens, que gira entorn de la vocació. El color i la música transformaran el gris i la rutina inicial en una celebració col·lectiva, una descàrrega d'optimisme i energia. La peça es pot veure el dia 12 en la pujada al Castell.

Les protagonistes de Trenzadas són les artistes Sofia Demicheli, Veronica Capozzoli i Linda de Berardinis. La peça, que s'oferix el dia 18 en la plaça Cronista Chabret, és un homenatge a la sororitat, la cooperació i al valor de la col·lectivitat com a força que mou el món. Al llarg de 45 minuts es mostra un recorregut que permetrà a les tres descobrir que juntes poden superar qualsevol límit o impediment.

Berardinis, Capozzoli i Demicheli posseïxen formació eclèctica en diferents disciplines circenses com ara masteler xinés, verticals sobre cadires, contorsió o trapezi, habilitats que despleguen durant l'obra. Residents a Barcelona, han transitat per diferents escoles internacions, han treballat en diversos països i estan vinculades a la Central del Circ i a l'Ateneu Nou Barris de Barcelona, dos dels principals focus d'activitat circense a escala nacional. La direcció de l'obra és de Jordi Fàbregas, experimentat productor i director en 23Arts Brothers Projections.

El medi ambient, en el centre

«Els cossos en acció i el riure establixen un espai de reflexió tan necessari com potent en la societat. L'essència del pallasso, del clown, el nu del fet circense, la tendresa que es desprén, l'humor subjacent o l'equilibri constant amb el qual es treballa establixen paral·lelismes amb la vida mateixa. Tots estos ítems representen la idea global del tot programàtic que hem volgut transmetre en esta edició. A més a més, la selecció de companyies participants correspon a un propòsit de donar suport a la creació valenciana i també a la femenina, amb l'objectiu de visibilitzar les dones creadores en totes les seues expressions escèniques», afig Inma Expósito sobre els espectacles.

És el cas de la segona proposta valenciana, Plàstic, dirigida per Guadalupe Sáez (també autora) i Patricia Pardo. És una obra de teatre de text, objectes i clown que tracta sobre el canvi climàtic. Com diuen les seues directores, «està escrita per a xiquets i pensada per a adults que encara creuen que es pot canviar el món».

En un 2078 apocalíptic quatre amics s'ajunten per a celebrar un aniversari. A través d'una cançó popular i de diferents artefactes, Plàstic recorre dades clau de la crisi climàtica, des de les recents vagues d'estudiants fins a una futura gran crisi. És una obra per a prendre consciència sobre els problemes derivats del consum excessiu i de la contaminació.

Interpretada per Merxe Aguilar, Laura Giner, Pau Gregori i Sandra Sasera, compta amb l'escenografia i titelles de Miguel Ángel Camacho. Es tracta de la tercera peça familiar de La Família Política, col·lectiu que des de 2010 desenvolupa projectes escènics propis, i es podrà veure el dia 21 en el Centre Cívic Antic Sanatori del Port de Sagunt.

L'última de les propostes d'este àmbit és Peus dalt, d’Spinish Circo, un espectacle dirigit per Pau Portabella, una creació sense text que combina tècniques circenses amb teatre, moviment i un toc d'humor. La proposta valenciana es pregunta sobre el que significa viure en societat i sobre el que es considera normal dins de la comunitat. Marius Dince aporta els equilibris amb maces i malabars; Anna Kurikka, veu i acrobàcies; Edu Martínez, Maive Silvestre i Juan Manuel Cisneros despleguen malabars i acrobàcies. La música original i en directe és de Gilbertástico.