'Papa fou un superheroi', una obra de teatre sobre un pare i un fill enfrontats pel seu mode de veure la vida

L'obra Papa fou un superheroi, que es podrà gaudir el divendres 17 de novembre a les 20.30 hores a la Casa Municipal de Cultura (c/Progrés, 9) del Port de Sagunt, narra la història d'un pare i un fill enfrontats per la seua manera de veure la vida, però que es veuen forçats a coincidir en el negoci familiar. No obstant això, el xoc d'interessos, de necessitats, de principis, d'energies i de desitjos genera un terratrémol entre ells. Esta obra forma part de la programació de tardor del departament de Cultura.

La regidora de Cultura, Ana María Quesada, ha expressat sobre l'obra: «Podrem gaudir i divertir-nos». Així mateix, ha explicat que esta és la segona producció de David Torres i el seu primer treball com a autor. A més, ha indicat sobre els companys de Torres: «Domingo és un actor de solera ja a la Comunitat Valenciana i Ana Campos, que és la seua assistent de direcció, va ser la seua primera professora de teatre, com a coses boniques a recordar».

L'autor, director i productor de Papa fou un superheroi, David Torres, s'ha format en el sistema de les accions físiques de K. Stanislavsky per Pablo Corral en l'Estudi Dramàtic. David completa la seua formació en dos escoles internacionals de teatre corporal, MOVEO a Barcelona i l'Atelier de Belleville d'Ivan Bacciochi a París, d'on ix amb el diploma d'Intèrpret i Pedagog Mim Corporal en 2012. Així mateix, es forma en altres tècniques com la dansa clàssica i contemporània, l'art de la marioneta i la manipulació d'objectes, el ioga i l'acrobàcia.

Esta obra és un projecte artístic que implica una investigació històrica, l'escriptura d'un text teatral i un muntatge escènic de caràcter multidisciplinari destinat a un públic adult. El desig de canvi i la necessitat d'espais de reflexió són el nostre motor, expliquen des de la companyia.

Els dos protagonistes d'este projecte, pare i fill, volen qüestionar la implicació de la humanitat davant la gegantesca tasca de curar el món, indiquen des de Cultura.

La sinopsi de l'obra explica que «el pare naix en el 1956. Es pot dir que pertany a les primeres generacions de la dictadura. Un tropell de joves que van voler canviar el món de foscor, silenci i por, que va marcar la seua infància i la seua joventut. Un camí d'esperança i de possibilitats hi havia per a traçar». Així mateix, expressa que «l'energia del canvi la trobarien en un nou esperit revolucionari. Ell va trobar així la seua identitat. Fent de la contestació el seu credo».

El fill, a diferència d'ell, va créixer entre pamflets i pancartes, amb un model paternal disposat a trencar qualsevol molde estipulat. Però, la passió porta a l'excés, i el xiquet que va ser va rebutjar este excés de manera determinant, deixant una sèrie de costums i tradicions. Va ser així com va créixer prenent el seu pare per un cretí, embrutant el vincle paternofilial amb ràbia i menyspreu.

Des de la companyia expliquen que al llarg de la peça es creuen el passat i el present del protagonista. El pare, a la recerca de l'origen de la seua identitat revolucionària, reviu moments clau des de la seua infància fins a la seua joventut. Estes escenes estan construïdes amb el personatge com a narrador en primera persona acompanyat de veus en off que materialitzen diversos personatges secundaris.