‘Blasco Ibáñez i el Rostre de les Lletres’, l'exposició que homenatja la figura de l'escriptor valencià, es va inaugurar este dijous 7 de febrer a les 19 hores, i es podrà visitar fins al 3 de març en el Centre Cultural Mario Monreal de Sagunt. L'esdeveniment va comptar amb la presència del delegat de Presidència, Pepe Gil.
La mostra està organitzada pel departament de Cultura de l'Ajuntament de Sagunt junt al Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, i està emmarcada dins de la Capitalitat Cultural de la ciutat. Amb motiu de la commemoració del 150 aniversari del naixement del literat valencià, l'exposició ha recorregut sis localitats de Castelló i València fins a arribar a Sagunt.
Pepe Gil ha assistit a la inauguració de l'exposició fotogràfica 'Blasco Ibáñez i el Rostre de les Lletres' i ha manifestat que "és impressionant veure algunes de les fotos perquè tenen una qualitat impressionant. No és només un reportatge de fotografíes, sinò que realment podem veure part de la historia i tots els personatges que varen estar al voltant d'ells". Pepe Gil ha aprofitat per a convidar-nos a veure l'exposició destacant que Blasco Ibáñez "és un personatge important per a nosaltres els valencians".
Composta per 48 fotografies ‘Blasco Ibáñez i el Rostre de les Lletres’ vol mostrar la imatge del gran escriptor valencià, al costat dels més notables escriptors espanyols del seu temps. Blasco Ibáñez (València, 1867-Menton, França, 1928), va ser el més important escriptor valencià i el més universalment reconegut. Ja en els dies finals del segle XIX, quan no havia fet encara els 30 anys, era una figura enormement popular i volguda, a la qual seguien les masses enfervorides, atretes per les seues idees i per la força volcànica dels seus discursos. El “blasquisme” va contagiar a les classes treballadores del mar i de l’horta l’afició pel saber, per conéixer els avanços que sorgien, en les quatre cantonades del món.
Les fotografies d’esta exposició ens mostren Blasco Ibáñez com a ciutadà, escriptor i orador, des de les seues primeres estades en la presó valenciana de Sant Gregori, fins al retorn de les seues restes mortals, acompanyat per les més altes autoritats de la República i pel fervor dels seus paisans.
De gran interés és també la fotografia de l'arribada de Blasco Ibáñez a l'Argentina, en 1910. Es diu que van anar a rebre’l més de 100.000 persones. Quan va arribar al port de Buenos Aires, una dotzena de reporters van pujar a la coberta del vaixell per a fer-li les seues primeres fotografies al país.
La visió fotogràfica de Blasco Ibáñez es complementa amb una selecció d’excel·lents retrats de grans escriptors espanyols que van coincidir amb ell en el seu pas per la vida. Fotografies de la seua vida pública i privada que permeten descobrir la persona que hi ha darrere del reconegut personatge. Així es pot veure Emilia Pardo Bazán amb el seu gat, als salons de la seua casa madrilenya al carrer Princesa, en la qual rebia a tot Madrid de la societat i de la cultura, en 1910; José Echegaray a la seua arribada al Palau Reial per a una sessió de consultes amb el Rei Alfons XIII (cap a 1905); Benito Pérez Galdós llegint galerades del seu discurs d’ingrés en l’Acadèmia Espanyola, el 6 de febrer de 1897; o Joaquín Sorolla retratant Jacinto Benavente en 1917, al seu estudi de Martínez Campos, actual Museu Sorolla.
L’exposició és el resultat de més de 20 anys de recerca en desenes d’arxius públics i privats, espanyols i estrangers. Les fotografies que componen la mostra procedixen de diferents institucions com la Biblioteca Nacional d’Espanya, la Biblioteca Valenciana, l’Arxiu Històric Provincial de Guadalajara, la col·lecció Pedro Melero, la Fundació José Ortega i Gasset-Gregorio Marañón, de l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya, o la Biblioteca del Congrés de Washington.
