Sagunt reclama al Govern d'Espanya que faça efectives les obligacions econòmicofinanceres que té amb les entitats locals

El Ple de l'Ajuntament de Sagunt ha aprovat exigir al Govern d'Espanya que faça efectives les obligacions econòmicofinanceres que legal i constitucionalment té amb les entitats locals, amb el que es demana que efectue la transferència actualitzada dels recursos derivada de la Participació en Ingressos de l'Estat i de la resta de recursos financers que correspon a Sagunt com a municipi i, per tant, a la ciutadania. Esta proposta, presentada pel grup Popular, va tirar avant amb els vots a favor del Partit Popular, Compromís, Iniciativa Porteña, Esquerra Unida, Ciudadanos i Vox, i els vots en contra del grup Socialista.

La moció reclama, a més, els recursos necessaris per a donar suport a l'esforç pressupostari que estan fent les entitats locals per a atendre l'increment de les retribucions dels empleats públics de les entitats locals previst en la llei per la qual s'aproven mesures urgents en matèria de retribucions en l'àmbit del sector públic, i concretament de la província de València. Així mateix, demana sol·licitar la convocatòria urgent de la Comissió Nacional d'Administració Local per a donar compte de les raons de la situació creada i acordar solucions immediates.

Per a presentar esta moció, el Partit Popular es basa en que un dels grans pilars de l'organització política i administrativa a Espanya està constituït per les entitats locals, les administracions de les quals de proximitat garantixen la provisió de servicis públics essencials als espanyols. Per a poder desenvolupar eficaçment les funcions que tenen encomanades, és fonamental que es complisquen íntegrament els dos principis que constitucionalment inspiren la seua actuació, tals com el principi d'autonomia i el de suficiència financera.

Segons l'acord adoptat, autonomia i suficiència financera són principis commutatius, de manera que no hi ha autonomia sense suficiència ni suficiència sense autonomia. En canvi, igual que ha ocorregut amb el finançament de les comunitats autònomes, el Ministeri d'Hisenda ha vingut invocant diferents coartades per a impedir fer efectives les obligacions econòmicofinanceres que té contretes legislativament amb les entitats locals. Una vegada més, i de manera completament fal·laç, s'apel·la pel Govern de Sánchez a la concurrència d'un pressupost prorrogat i a les limitacions d'un Govern en funcions per a negar el que constitucionalment és un dret de les entitats locals i, per tant, dels ciutadans que residixen en cadascuna d'elles.

Per als populars, este fet resulta una paradoxa difícilment acceptable des del punt de vista intel·lectual, que el deslliurament dels recursos econòmics per part de l'Estat a les entitats locals, i que formen part d'un model d'actuació establit legalment i d'arrel constitucional, siga posat en qüestió pel Govern d'Espanya, sobre la base d'opinions tècniques no contrastades. A canvi, eixe mateix Govern no ha tingut cap objecció a aprovar Reials decrets llei que creen nous drets econòmics, fent esclatar el sostre de despesa no financera de l'Estat i fent fallida l'ordenació jurídica sobre estabilitat pressupostària, tal com narra la moció.

Enfront de la disciplina i la coresponsabilitat política i administrativa que ha d'imperar entre l'Estat i les entitats locals, segons la proposta, s'ha imposat irresponsablement pel Govern d'Espanya la indisciplina fiscal i un dels majors atacs al model constitucional d'autonomia territorial dels últims anys. Negar els recursos de les entitats locals sobre la base d'espúries opinions sense fonament tècnic, segons la moció adoptada, és negar la base mateixa del nostre sistema d'organització territorial.

Des del punt de vista del finançament local, la moció declara que la falta d'actualització dels recursos derivats de la Participació en Ingressos de l'Estat i del Fons Complementari de Finançament, està provocant un perjudici anàleg al que s'està produint amb els lliuraments a compte a les Comunitats Autònomes, i que podria situar-se entorn dels 1.000 milions d'euros.

Al seu torn, i de la mateixa manera que en finançament autonòmic, el Govern d'Espanya s'empara indegudament en la concurrència de l'existència d'un pressupost prorrogat i d'un Govern en funcions per a impedir que s'abonen a les entitats locals les liquidacions definitives en la Participació en Ingressos de l'Estat corresponents a 2017 que l'Estat ha d'abonar a les entitats locals en 2019.

A més, la congelació a la qual està abocant amb la seua actuació, diu la moció que el Govern d'Espanya no permet cobrir l'esforç pressupostari que estan fent les entitats locals per a atendre l'increment de les retribucions en matèria de personal derivades del Reial decret llei 24/2018, de 21 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents en matèria de retribucions en l'àmbit del sector públic, que establix un increment mínim assegurat del 2,25% respecte a les retribucions vigents en 2018, amb efectes a 1 de gener de 2019, i que cobrix tant a funcionaris com a personal laboral del sector públic local.

Finalment, existixen un conjunt de línies de subvencions estatals destinades a finançar determinats servicis locals (per exemple, transport col·lectiu urbà), l'import del qual roman inalterable al llarg d'enguany en el crèdit pressupostari de 2018, sense que responga directament, per tant, de l'evolució dels costos del servici en cadascuna de les línies subvencionades.