La Corporació Municipal acorda expressar la solidaritat de l'Ajuntament de Sagunt amb el poble de Ceuta

El Ple Municipal ha acordat “expressar la solidaritat de l'Ajuntament de Sagunt amb el conjunt del poble de Ceuta, amb totes les persones que viuen a la ciutat i amb els qui estan contribuint des dels servicis públics, les entitats socials i la societat civil a recuperar la normalitat i la convivència”. La corporació també “manifesta el record i reconeixement institucional a les 141 persones que han perdut la vida intentant travessar la frontera, traslladar les condolences a les seues famílies i defensar que la vida, la dignitat i els drets humans ocupen el centre de tota política migratòria”. Així mateix, condemna “la instrumentalització de les persones migrants com a mecanisme de pressió política o geopolítica i instar el Govern d'Espanya a exigir al Regne del Marroc el compliment de les seues obligacions internacionals, el respecte dels drets humans i l'abandó de qualsevol estratègia dirigida a condicionar les decisions sobiranes d'Espanya mitjançant la utilització de moviments migratoris”.

A més, el Consistori “insta el Govern d'Espanya i a les institucions de la Unió Europea a revisar el model d'externalització del control de fronteres i avançar cap a una política migratòria i d'asil comú basada en els drets humans, la responsabilitat compartida, la cooperació i unes polítiques públiques dignes d'acolliment”. També insta “ el Govern d'Espanya a garantir una resposta humanitària ràpida i suficient, reforçar els recursos destinats a Ceuta i facilitar els trasllats a la península necessaris per a alleujar la pressió sobre la ciutat, continuant des d'allí, de manera individualitzada i amb totes les garanties, els procediments legals de protecció internacional, acolliment, reagrupació familiar, retorn o expulsió que corresponguen”.

Segons el text citat, l'Ajuntament “insta el Govern d'Espanya i a totes les comunitats autònomes a establir i complir mecanismes estables de corresponsabilitat territorial per a l'acolliment, atenció i protecció de les persones migrants i, especialment, dels xiquets, xiquetes i adolescents sense protecció familiar, garantint recursos econòmics i materials suficients i l'aplicació efectiva de l'interés superior del menor”.

D'altra banda, rebutja “les devolucions automàtiques o sense garanties i reafirmar el compromís de l'Ajuntament de Sagunt amb el dret d'asil, el principi de no devolució, l'atenció individualitzada i el compliment de les obligacions nacionals i internacionals en matèria de drets humans i protecció de la infància”. I “condemna els discursos racistes, xenòfobs i antiimmigració, així com qualsevol intent de criminalitzar a les persones migrants o utilitzar políticament esta crisi per a enfrontar territoris, deteriorar la convivència o obtindre rèdit electoral”.

El text també arreplega “rebutjar l'ús partidista de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies i manifestar el desacord amb les decisions adoptades unilateralment per la seua Presidència en relació amb Ceuta, sol·licitant que rectifique i sotmeta qualsevol actuació institucional als seus òrgans de govern, al diàleg i al consens entre els grups representats”.

Finalment, s'ha acordat “donar trasllat dels presents acords al Govern d'Espanya, al Ministeri d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, al Ministeri de l'Interior, al Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, al Ministeri de Joventut i Infància, a la Presidència de la Ciutat Autònoma de Ceuta, als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats, a la Comissió Europea, a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies i a l'Ambaixada del Regne del Marroc a Espanya”.

La moció va ser presentada per EU - Unides Podem i defensada pel seu regidor Roberto Rovira. El text es va aprovar amb els vots a favor de PSOE, Iniciativa Porteña, Compromís per Sagunt i EU-Unides Podem. El PP es va abstindre i Vox va votar en contra.

La situació viscuda a la Ciutat Autònoma de Ceuta des del passat 30 de juliol constituïx una crisi humanitària, migratòria, social i institucional d'extraordinària gravetat. La pressió patida per una ciutat fronterera de reduïda extensió territorial ha afectat la seua vida quotidiana, als seus serveis públics i a la convivència, i exigix una resposta coordinada del conjunt de les administracions públiques espanyoles i de la Unió Europea.

Esta crisi ha tingut, a més, una dimensió tràgica. Un total de 141 persones han perdut la vida intentant travessar la frontera. No són una xifra, sinó vides truncades que mereixen memòria, dignitat i reconeixement. Les seues morts representen un fracàs col·lectiu i obliguen a situar la protecció de la vida i els drets humans en el centre de qualsevol política migratòria.

Les persones migrants, refugiades, sol·licitants de protecció internacional i els xiquets, xiquetes i adolescents sense protecció familiar no poden ser convertits en instruments al servici dels interessos de cap Estat. Ha de condemnar-se amb fermesa qualsevol utilització dels moviments migratoris com a mecanisme de pressió política o geopolítica. L'ocorregut exigix assenyalar la responsabilitat del Govern del Marroc, reclamar-li el compliment de les seues obligacions internacionals i exigir l'abandó de qualsevol estratègia que utilitze a persones vulnerables per a condicionar les decisions sobiranes d'Espanya.

La situació de Ceuta també evidencia les contradiccions del model d'externalització de fronteres desenvolupat durant anys per la Unió Europea. Delegar una part essencial del control fronterer en tercers Estats, sense garanties suficients de respecte als drets humans, genera relacions de dependència i facilita que les persones migrants siguen utilitzades com a instrument de pressió. Europa necessita una política migratòria pròpia basada en els drets humans, la responsabilitat compartida i unes polítiques públiques dignes d'acolliment.

La protecció de les fronteres i el compliment de la legalitat han de ser sempre compatibles amb el dret d'asil, el principi de no devolució, l'atenció individualitzada i les obligacions internacionals assumides per Espanya. No totes les persones poden ser retornades de manera immediata o automàtica. Les sol·licituds de protecció internacional, els procediments relatius a menors, la reagrupació familiar i, quan legalment procedisquen, els retorns o expulsions han de tramitar-se individualment i amb totes les garanties.

La situació dels xiquets i xiquetes migrants requerix una posició especialment clara. Són menors amb drets i no poden convertir-se en objecte de confrontació política ni en moneda de canvi entre administracions. El seu interés superior ha de presidir tota decisió pública. La protecció de la infància no pot dependre del territori al qual haja arribat ni de la voluntat política de cada govern autonòmic.

Ceuta no pot assumir per si sola esta responsabilitat. La solidaritat ha de traduir-se en recursos, trasllats a la península i mecanismes estables de corresponsabilitat entre el Govern d'Espanya, les comunitats autònomes, Ceuta i Melilla i les entitats locals. Alleujar la pressió sobre Ceuta, utilitzant els recursos d'acolliment disponibles i continuant des de la península els procediments legals corresponents, és també defensar a Ceuta i la seua convivència.

Ha de reconéixer-se així mateix la resposta solidària de la societat civil de Ceuta, de les seues associacions veïnals, entitats socials, treballadors i treballadores i servicis públics. Enfront d'eixa resposta democràtica, resulta necessari rebutjar qualsevol intent de criminalitzar a les persones migrants, alimentar el racisme o la xenofòbia o utilitzar esta emergència per a obtindre rèdit electoral. Cal confrontar amb els qui utilitzen a les persones com a instrument de pressió, no amb els qui necessiten atenció i protecció.