El divulgador del canvi climàtic Andreu Escrivà inicia un cicle de trobades per a debatre sobre com acarar el futur

Està programat per al dijous, 2 de desembre a les 18.30 h, a la sala principal del Casal Jove del Port de Sagunt i està obert a tota la població interessada

Davall el títol Cuando el destino nos alcance: encuentros para evitar la ceguera, el departament de Joventut i Infància de l'Ajuntament de Sagunt, ha iniciat un nou projecte de trobada amb pensadors i escriptors amb la idea d'obrir un debat sobre diferents qüestions que ens afectaren en un futur, que en data de hui sembla inclinar-se, si no ho evitem, cap a la distopia. Què fer amb el canvi climàtic, el territori, la comunitat, la manera d'organitzar-nos, la importància de la memòria per a encarar el futur etc…

 

En esta primera cita el protagonista serà Andreu Escrivà i el seu últim llibre Y ahora yo qué hago, cómo evitar la culpa climática y pasar a la acción, editat per l'editorial Capitán Swing. Andreu Escrivà és llicenciat en Ciències Ambientals i dirigix l'Observatori del Canvi Climàtic de l'Ajuntament de València. La seua presència ve motivada per l'enfocament del seu llibre, dirigit especialment a les persones jóvens i des d'un punt de vista que porta a la presa de posició i a l'acció, donant arguments i pistes en eixe sentit. Parla d'evitar la culpa climàtica i començar a dissenyar estratègies de canvi i resistència.

 

L'acte s'ha programat el dijous 2 de desembre a les 18.30 h a la sala principal del Casal Jove del Port de Sagunt i està obert a tota la població interessada. Comptarà amb la col·laboració de l'editorial i la Llibreria El Puerto que establirà un xicotet punt de venda amb les publicacions de l'autor.

 

Sinopsi del llibre

 

D'acord, el canvi climàtic és el major repte al qual ens enfrontem en el segle XXI. Ho hem sentit mil vegades, però què vol dir això? Com he d'actuar enmig de missatges apocalíptics? Per què no faig res quan sé que hauria de fer-ho? Servix d'alguna cosa que jo canvie si no canvia el sistema econòmic? Què té a veure una setmana laboral de quatre dies amb una ceba embolicada en plàstic?

 

Desenes de notícies s'amunteguen cada dia en periòdics, informatius i xarxes socials. Informes catastròfics, mobilitzacions juvenils, fenòmens meteorològics extrems. També consells per a una vida més sostenible que, no obstant això, ens fan sentir pitjor. Davant l'allau d'informació, ens veiem impotents, avassallats, desorientats. I, alhora, necessitem fer alguna cosa, perquè això ens importa. Encara que sapiem que cal canviar estructures, la pregunta sempre emergix: «I ara jo què faig?».

 

Este llibre no és un receptari per a una vida baixa en carboni, ni tampoc trobaràs ací un full de ruta sobre la transició ecològica per a les pròximes dècades. No llegiràs en estes pàgines un mostrari de l'horror futur que ens dibuixen els escenaris climàtics, ni descobriràs un llistat de prometedores solucions tecnològiques. Perquè no, no existix una solució màgica enfront del canvi climàtic que pugues brandar com a arma llancívola, ni una conspiració que sobtadament ho explique tot, eximint-nos d'haver d'actuar. El que sí que pots trobar en estes pàgines són ferramentes per a activar-te a tu mateix i impulsar el canvi en els altres, algunes de les arrels de la insostenibilitat i, per descomptat, les llavors disperses d'un futur que hem de cuidar i treballar. Amb temps, amb esperança i amb audàcia.

 

Biografia Andreu Escrivà

 

Llicenciat en Ciències Ambientals, màster en Conservació d'Ecosistemes i doctor en Biodiversitat, ha desenvolupat la seua carrera investigadora en el Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE) i en el Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE). Ha publicat diversos articles científics en revistes especialitzades, i va realitzar estades formatives en la Universitat de Sheffield (el Regne Unit) i en el Museu del Llac Biwa en Kusatsu (el Japó). Va formar part del Comité d'Experts de Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana entre 2016 i 2017. Exercix de divulgador científic en el seu temps lliure, i col·labora regularment amb diferents mitjans de comunicació de premsa, ràdio i televisió. Participa de manera habitual en esdeveniments, cursos i seminaris universitaris sobre ciència, comunicació i medi ambient. En 2016 va guanyar el XXII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General amb el llibre Aún no es tarde: claves para entender y frenar el cambio climático.

 

També posseïx diversos guardons de poesia i relat curt, com el de Poesia Jove Alzira (2002), el Vicent Andrés Estellés de poesia juvenil de Burjassot (2003) o el Solstici de Manises (2006), entre d’altres. Ha treballat com a consultor en sostenibilitat i comunicació, i actualment és tècnic de projectes ambientals en la Fundació València Clima i Energia, on és el responsable de l'Observatori del Canvi Climàtic. Es definix a si mateix com a «pesat climàtic».