La capella de la Residència Verge del Carmen acollirà aquest dimecres, 25 de març, el concert de Aurum Vocal Ensemble centrat en la música de paròdia, dins del cicle de música sacra “Sagunt in Excelsis”. L'actuació, que organitzen la delegació de Cultura de l'Ajuntament de Sagunt i la Mayoralía 2015 de la Confraria de la Puríssima Sang del nostre Senyor Jesucrist, tindrà lloc a partir de les 20 hores i podrà veure's de forma gratuïta fins a completar l'aforament.
El concepte i model de Missa de Paròdia naix en el Segle XVI, possiblement sota l'influx de l'escola parisenca, on podem destacar als compositors Compère, Fevin, Brumel, Richafort o el més conegut d'ells, Josquin Desprez. Es tracta d'un procés imitativo en el qual el compositor se serveix d'una composició polifònica ja existent (particularment motets, chansons o madrigals) i utilitza aquest material musical per a crear i unificar els cinc moviments de la Missa (Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus i Agnus Dei). Aquest concepte d'utilitzar material existent per a la creació no era nou, ja que es venia utilitzant durant anys anteriors, on el material imitatiu a utilitzar no deixava de ser una còpia literal d'una melodia, utilitzada posteriorment en diversos moments de la missa i/o en diferents veus (Missa de cantus firmus), o una elaboració d'aquesta melodia, sotmesa a intervencions com la segmentació en diferents veus, segmentació en una mateixa veu però en diferents llocs de la peça, retrogradació de la melodia, melodia en espill… en resum sotmetre-la a una elaboració més treballada que la mera còpia (missa de paráfrasis).
La novetat que va introduir la missa de paròdia va ser, principalment, que l'element a imitar ja no era una melodia, sinó un teixit contrapuntista sencer... és a dir, ja no s'elaborava la part més recognoscible d'una cançó, sinó la cançó en si. Fent un símil amb la música pop actual, la missa de cantus firmus i la de Paràfrasi treballarien sobre la melodia de la veu del/de la cantant, mentre la missa de Paròdia treballaria sobre aquesta veu, la guitarra, la bateria, el baix i el teclat alhora.
Va ser l'escola francesa liderada per Josquin qui comença a desenvolupar aquest gènere, però serà la generació posterior de compositors qui portarà aquest gènere al seu apogeu a la fi del segle XVI, sent considerada el tipus de missa predominant fins a la desaparició de l'estil d'imitació contínua, tan típic del XVI.
En el programa que s'interpretarà s'ha volgut sintetitzar al màxim i reduir al que seria aproximadament la durada d'una missa, tot un gènere musical que va ser avantguarda en el segle XVI. Per això, s'interpretaran les cinc parts de la missa, sent cadascuna d'aquestes parts una paròdia d'una peça diferent, amb l'objectiu de mostrar la varietat de les fonts i l'enginy dels diferents compositors.
El Kyrie pertany a la Missa Che fa oggi il mio sole del compositor italià Gregorio Allegri, basat en el madrigal del mateix nom del també compositor italià Lucca Marenzio. Aquest Kyrie constitueix la peça més moderna del programa, i per tant, evidenciarà un alt desenvolupament de les tècniques d'imitació d'aquestes misses, sent el seu estil molt proper al primer barroc.
La Gloria pertanyerà a la Missa Il bianco i dolce cigno de Stefano Bernardi. El poc conegut compositor italià parodiarà en aquesta missa un dels madrigals més coneguts i interpretats del renaixement compostos per Jacques Arcadelt.
Per al Credo i el Sanctus s'han escollit dos dels compositors espanyols referència en la música renaixentista, Tomás Luis de Victoria i Francisco Guerrero, explicant aquests amb nombroses misses de paròdia en els seus catàlegs d'obres. En el Credo, el compositor avilés realitza una paròdia d'un motet compost per ell mateix, el famós O Magnum Mysterium pertanyent al temps pascual. Francisco Guerrero escollirà parell la seua Missa de la batalla de Escoutez, una de les obres més cridaneres del repertori renaixentista com és La Guerre del francès Clement Janequin, on les veus del ensemble narraran i descriuran d'una manera bastant curiosa els fets ocorreguts en la batalla de Marignan.
Finalitzarà el concert amb la chanson Mon coeur es recommande à vous composta per Orlando di Lasso. Aquest madrigal de temàtica amorosa donarà lloc a la missa de paròdia amb el mateix nom, composta pel compositor alemany Johannes Eccard, del com interpretaran tant el Agnus Dei com el Kyrie.
Aurum Vocal Ensemble és un grup que naix amb la idea principal de recuperar, interpretar i transmetre la música vocal composta en el Renaixement. El nom de Aurum conté els dos elements bàsics que caracteritzaran els objectius del ensemble: l'idioma, llatí, en el qual està escrita la major part de les obres sacras de l'època, i el seu significat, d'or, fent referència al Segle d'Or Español, on centraran la major part del seu repertori. El grup està compost per cantants de reconeguda trajectòria en diverses agrupacions en l'àmbit nacional com el Cor Nacional d'Espanya, Cor de la Generalitat Valenciana, Capeia Reial de Catalunya, Al Ayre Español… i en agrupacions internacionals com Els Arts Florissants, Coeur de Chambre de Namur o Vox Hvmana Basel. Es presenten en públic amb el seu primer programa Missa de Paròdia en el Festival Sagunt in Excelsis 2015. El seu director artístic i fundador és Óscar Payá Prats.
Óscar Payá naix a Énguera (València). Ha sigut director de nombrosos cors en les ciutats de València i Madrid. Dirigeix L'Almodí Cor de Cambra, Licuescencia i Aurum Vocal Ensemble, agrupacions de les quals també és fundador. Actualment cursa estudis de postgrau en la Hochschule für Musik Hans Eisler de Berlín (Alemanya) amb el professor Jörg-Peter Weigle. Seleccionat per a diverses masterclases a Alemanya i Holanda, estudia amb professors com Hans-Christoph Rademann, Simon Halsey, Daniel Reuss o Kaspar Putnins, dirigint prestigioses agrupacions com el Rundfunkchor Berlín, Bach Collegium i Gachinger Kantorei Stuttgart, Studium Chorale Maastrich o Dresdner Kammerchor. És convidat a dirigir en el festival Silberman-Tage 2013 en Freiberg (Alemanya). És titulat superior en dirección de cors pel Conservatori Superior Joaquín Rodrigo de València i ha estudiat amb Eduardo Cifre i Mª Pilar Vañó. Realitza nombrosos cursos de perfeccionament en territori nacional amb professors com Johan Djuick, Laszlo Heltay, Martin Schmidt, José Ramón Gil-Tárrega, Juan Luis Martínez, Lluís Vila o Julio Domínguez. Forma part com a baríton dels cors Philharmonische Chor Berlin i Kammerchor Berlin. Pertany a la borsa de reforços del Cor de la Generalitat Valenciana. Ha col·laborat amb les agrupacions Vox Humana (Basilea) i Chorus Musicus Köln (Colònia). Participa en la 7ª edició del Concurs Internacional de Joves Directors organitzada per l'associació Europa Cantat a Sant Petersburg (Rússia). Al febrer de 2011 queda finalista en el procés de selecció per a la sotsdirecció del Cor Nacional d'Espanya.
