L'Ajuntament de Sagunt retirarà de forma immediata els títols honorífics concedits a José Antonio Girón de Velasco, ministre durant la dictadura franquista, i a Francisco Franco Bahamonde, cap de l'estat des de 1939 a 1975. A més, es modificaran els noms dels carrers Vascongadas, Castilla La Nueva, Castilla La Vieja i León pels noms actuals corresponents a les Comunitats Autònomes nascudes de la democràcia, segons s'arreplega en els seus estatuts d'autonomia. Aquest assumpte ja està en marxa en la Comissió de Toponímia de la ciutat.
D'aquesta forma, després de la signatura ahir de l'alcalde de Sagunt, Francesc Fernàndez, es fa efectiva una moció sobre l'aplicació de la Llei de la Memòria Històrica presentada per Compromís i aprovada fa tres anys. Concretament, es retira el títol de Fill Adoptiu de l'Ajuntament de Sagunt a José Antonio Girón de Velasco, concedit en 1954, i la Medalla d'Or atorgada a Francisco Franco Bahamonde en 1965.
Segons indiquen des d'Alcaldia de l'Ajuntament de Sagunt, la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures en favor de les persones que van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la dictadura, va iniciar el tram final de la reparació moral que les administracions i els ciutadans devem cap als qui van patir la persecució, les injustícies i els greuges, bé per motius polítics o bé per motius religiosos, en aquells dolorosos anys de la història espanyola.
Es tracta d'un camí de reconeixement iniciat, de manera puntual i desinteressada, per ciutadans i ciutadanes que, de forma conscienciada i anònima, van voler portar a la memòria col·lectiva la nostra falta comuna i el nostre oblit cap als qui van morir en defensa de les llibertats democràtiques en el nostre país. Un camí de reconeixement al que les institucions es van sumar amb la Proposta No de Llei aprovada en el Congrés dels Diputats per unanimitat el 20 de novembre de 2002, posteriorment continuada per l'Informe de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa signat a París el 17 de març de 2006.
Amb la Llei 52/2007, les Institucions Públiques queden compromeses per a la reparació dels danys causats en els tres anys de la Guerra Civil i en les quasi quatre dècades posteriors de repressió franquista que va causar greus danys contra la vida, els drets humans més elementals, l'estat civil, la nacionalitat… pel fet d'haver pertangut o recolzat a determinades creences polítiques, religioses o morals diferents a les del bàndol vencedor.
La Llei de Memòria Històrica
Des del 27 de desembre de 2007 entra en vigor la Llei de Memòria Històrica. Una iniciativa per la qual es reconeixen, amplien drets i s'estableixen mesures a favor de les persones que van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura.
Aquesta Llei, a l'origen, és fruit dels treballs de la comissió interministerial per a l'estudi de la situació de les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme. Amb la Llei es complia una proposició no de llei aprovada pel Congrés dels Diputats l'1 de juny de 2004. La proposició instava el Govern a dur a terme un estudi sobre els danys i perjudicis ocasionats per la Guerra Civil i la repressió de la Dictadura i a atorgar una indemnització a les víctimes, així com a facilitar l'accés als arxius on es custodien els documents relatius a aquestes.
La comissió interministerial va complir aquest mandat. Després de més d'un any i mitjà de treball, a més de la Llei, va elaborar dos informes. D'una banda, l'informe general que arreplega totes les actuacions que s'han dut a terme en favor de les víctimes des de la transició democràtica i un diagnòstic sobre la seua situació actual. A més, es va realitzar l'informe sobre arxius, en el qual es va analitzar l'estat en què es troben els arxius on es custodien documents relacionats amb les víctimes o al·lusius a aquestes.
L'article 15 de la Llei de Memòria Històrica insta les administracions públiques a prendre les mesures oportunes per a la retirada, en l'àmbit de les seues competències, d'escuts, insígnies, plaques i altres objectes o esments commemoratius d'exaltació, personal o col·lectiva, de la revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura.
De manera excepcional, es conservaran els esments que siguen d'estricte record privat, sense exaltació dels enfrontats, o quan concòrreguen raons artístiques, arquitectòniques o artístic-religioses protegides per la llei. Per a valorar els supòsits d'excepcionalitat en la retirada de símbols, el Ministeri de Cultura va crear una comissió tècnica d'experts.