Imatges de les restes arqueològiques
L'Ajuntament de Sagunt està treballant perquè les noves restes arqueològiques aparegudes en les obres del carrer València no retarden significativament els treballs, així com per a la documentació i protecció de les troballes, segons s'ha tractat hui en la Junta de Govern Local.
El carrer, que està en procés de reurbanització, es troba en una Zona de Protecció Arqueològica definida en el Pla General d'Ordenació Urbana de Sagunt. Es tracta d'una zona amb clars antecedents arqueològics com és el cas de les restes de calçada i domus romana recuperats en l'avinguda País Valencià o en la Casa dels Peixos en l'antic cinema Marvi, tots dos llocs en valor recentment.
D'aquesta forma, durant el transcurs de les obres i, en concret, durant l'excavació de la rasa per a la instal·lació del col·lector de sanejament, s'han trobat restes arqueològiques de diferent tipologia, cronologia i estat de conservació per als quals s'estan adoptant les mesures necessàries amb la finalitat de procedir a la seua correcta documentació i tractament.
Segons s'indica en un informe preliminar del servei municipal d'Arqueologia, en quasi tot el traçat del carrer València s'han documentat diferents ferms, que denoten que aproximadament a partir del s. XVI s'emprava aquesta via com a carrer. La major part de les troballes d'època baixmedieval, que no destaquen a nivell quantitatiu, reaprofiten elements anteriors. Aquestes restes marquen l'urbanisme que es desenvolupà en èpoques posteriors.
Concretament, entre els nombres 64 i 62 del carrer, en l'entrada a Sagunt des de València, s'han trobat les restes de diferents estades pertanyents a una domus romana que tindria alguna de les seues habitacions pavimentada amb mosaics i decorada amb pintures murals de les quals es conserven escasses restes. Probablement, es tracte d'una construcció del s. I d. C. A més, entre els nombres 45 i 47 s'han trobat inhumacions d'època islàmica, possiblement del segle XI. Cal destacar que a partir de la zona de l'Església del Salvador es concentren les troballes arqueològiques. Entre els nombres 29 i 19, entre els carrers Dolz del Castellar i Aben Bahri, s'han identificat diferents fases d'ocupació d'època romana. Les èpoques més antigues, al voltant del s. I d. C., es corresponen amb un àrea industrial vinculada a la producció metal·lúrgica, per açò s'han trobat diversos forns dedicats a la fosa del metall, així com els residus generats durant el procés de treball. Les dades indiquen que la producció es va abandonar probablement a inicis del S. II d. C., moment en el qual s'observen diverses construccions, la funcionalitat de les quals encara està en procés d'estudi.
Enfront de la façana de l'Església del Salvador s'han trobat restes d’un edifici d'època islàmica possiblement de caràcter públic, construït amb potents murs amb la tècnica de calicostrado. Totes les dades indiquen que per a l'edificació d'aquest complex es va abordar una ambiciosa obra d'adaptació de l'orografia de tot l'àrea circumdant. És molt possible que, durant els treballs de construcció, els elements d'època anterior es veren afectats.
A partir del número 11 i fins a l'inici del carrer en el seu encreuament amb el carrer Vicente Fontelles, encara que les tasques arqueològiques estan inacabades, tot sembla indicar que existeix un urbanisme d'època romana, ja evidenciat amb la Domus dels Peixos. 
