Pere Pau Ripollés destaca la importància i singularitat de Sagunt per la producció de monedes

El catedràtic de la Universitat de València, va destacar en una nova conferència del cicle “Sagunt Patrimoni de la Humanitat: Converses a la Via del Portic” que Sagunt va ser una de les ciutats més rellevants de la Peninsula Ibèrica
 
 
El catedràtic de la Universitat de València, Pere Pau Ripolles, va oferir ahir una xarrada sobre la numismàtica. Es tracta de la quarta conferència del cicle “Sagunt Patrimoni de la Humanitat: Converses a la Via del Pòrtic” organitzat per l'Ajuntament de Sagunt. Durant la xarrada, Pere Pau Ripollés va afirmar que la producció de monedes a Sagunt va situar a la ciutat com la més important de valència i una de les més rellevants de la Península Ibèrica en l'antiguitat. 
 
L'acte va ser presidit pel regidor delegat de Patrimoni, Pablo Abelleira, i presentat per la directora del Museu Històric de Sagunt, Emilia Hernández. 

El Catedràtic de la Universitat de València, va destacar, a més, la singularitat de Sagunt com a principal ciutat de la Península Ibèrica ja que considera que “era una vertadera ciutat Estat” que tenia el seu propi senat, el seu propi sistema econòmic avançat i sistema polític democràtic. A més va assenyalar que: “Les monedes fan referència a aqueixa ciutat que podria tenir la conceptualització de Polis i la personalitat jurídica també és una altra de les singularitats que no tenien altres ciutats de les terres valencianes”.

El ponent Pere Pau Ripollés que ha aportat a la ciutat tesis noves sobre les monedes, va explicar durant la conferència que gràcies a la inscripció d'una moneda del segle I aC i l'encunyació conjunta que demostra un assentament en el Grau Vell i un altre en el Castell, s'ha descobert la faceta de colònia que va tenir Sagunt entre dues i quatre dècades. 

Pere Pau, també va destacar que Arse-Saguntum va ser la primera ciutat nativa de la Península Ibèrica a encunyar monedes durant quatre segles. La ciutat, va demostrar la seua personalitat fabricant les monedes amb un sistema únic, ja que eren les úniques que tenien un pes mitjà de tres grams. Durant l'època preimperial va emetre 1.240.000 monedes en plata i quasi cuatre milions en bronze. Ripollés va destacar la importància de les monedes, perquè a través d'elles, s'ha pogut conèixer que en el segle IV aC Sagunt ja era una ciutat amb poder polític i règim propi.

Per a acabar amb la quarta conferència del cicle de “Converses a la Via del Pòrtic” Ripollés va concloure que: “La producció monetària és més que un instrument de pagament, ja que revela el caràcter cultural, l'autoritat, i la importància de la ciutat. La numismàtica i la producció monetària situen a Arse-Saguntum per sobre de totes les ciutats valencianes de l'antiguitat. De manera que, crec que està de sobres justificada la consideració de Sagunt com a Capital Valenciana de la Romanització”.

La pròxima cita amb el cicle “Sagunt Patrimoni de la Humanitat: Converses a la Via del Pòrtic” serà el dimarts, 16 de febrer, a partir de les 19 hores, amb la conferència que oferirà Jesús Huguet secretari executiu del Consell València de Cultura. Huguet ha publicat diversos poemaris i assajos com “Las últimas generaciones del 70”, estudis històrics com a “Aproximación al origen de la imprenta valenciana”, i un estudi sociolingüístic: “The Valencian community: economic development and linguistic uses”. A més. Jesús és membre també de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE).