Sagunt vol ser Capital Valenciana de la Romanització

 
L'alcalde de Sagunt, Quico Fernández, ha presentat, al costat del diputat autonòmic, periodista i escriptor, Fernando Delgado, de la primera tinent d'alcalde i també diputada, Teresa García, i davant els diferents grups polítics i els mitjans de comunicació, la moció que portarà al ple perquè Sagunt siga considerada Capital Valenciana de la Romanització. Sagunt arreplega els mèrits suficients, tant objectius, com a rigorosos, per a açò. De manera que, sí els grups polítics recolzen la moció en el Ple Extraordinari de la Corporació del pròxim, dimecres 9 de desembre, es presentarà com a Proposta no de llei (PNL) en les Corts Valencianes perquè Sagunt siga declarada Capital Valenciana de la Romanització. 

 

L'Ajuntament de Sagunt ha creat una pàgina web, (www.arsesaguntum.com) , on s’ofereix tota la informació referent a la proposta i en la qual s'arreplega el manifest amb els motius pels quals Sagunt ha de ser considerada Capital Valenciana de la Romanització. Tots els ciutadans i ciutadanes que vulguen donar el seu suport al manifest tenen la possibilitat de fer-ho signant en aquesta web. A dia d'avui, 200 persones ja han signat aquest manifest. A més, la iniciativa està recolzada per Jesús Huguet del Consell Valencià de Cultura, la catedràtica d'Arqueologia, Carmen Aranegui, l'escriptor Santiago Posteguillo, i diverses associacions del municipi, entre les quals es troben, el Col.lectiu pel Patrimoni Saguntí, els Voluntaris pel Patrimoni, el Centre Arqueològic Saguntí, i el Centre d'Estudis del Camp de Morvedre.

Tal com ha explicat l'alcalde, aquesta moció i la presentació en les corts de la PNL “són els primers passos per l'inici del camí d'aconseguir la declaració de Sagunt com a Patrimoni de la Humanitat i de la Unesco, la qual cosa suposaria una transcendència econòmica i social importantíssima”. Fernández també ha destacat que es tracta “d'un projecte de ciutat i volem que tota la nostra societat plural i diversa estiga integrada i cohesionada en la iniciativa perquè necessitem estar tots units per no deixar cap sector de costat. Quan parlem de Sagunt com a Patrimoni de la Humanitat ens referim a una història de més de 2000 anys que va des del port antic a la muntanya del castell i que ha tingut la seua continuïtat al llarg de la història amb la creació d'una ciutat industrial”.

Per la seua banda, Fernando Delgado, s'ha mostrat sorprés que aquests siguen els primers passos ja que considera que Sagunt té un patrimoni riquíssim. Tant és així, que ha afirmat que “Sagunt té una projecció universal, és un símbol d'una cultura, no crec que en les Corts ningú vaja a oposar-se a esta proposta, la proclamació no té discussió possible, entendre que Sagunt no siga Patrimoni de la Humanitat és una bogeria perquè no hi ha res tan important des del punt de vista històric en esta comunitat com el Castell Romà de Sagunt”. El diputat també ha destacat la importància de “unir la costa i la muntanya per crear una estratègia turística”. 

La primera tinent d'Alcalde, Teresa García, ha afegit que l'objectiu és “visibilitzar la riquesa que té el patrimoni saguntí i començar amb una estratègia comuna en tots els àmbits, tant des del turisme, patrimoni, cultura, educació com institucionalment. Açò era necessari i volem fer particips a totes les institucions perquè no existeix en tot el País Valencià cap lloc amb les característiques de Sagunt d'època romana”. Teresa García ha destacat també que “hem d'iniciar l'estratègia de la recuperació del nostre patrimoni i la projecció d'esta recuperació cap al sector turístic, tenim una comarca privilegiada per les zones mediambientals, les platges i el patrimoni i ens tenen que veure com una destinació turística. Esta iniciativa pretén coordinar totes les vies necessàries per a fer del turisme i de la indústria cultural també un dels sectors econòmics de futur en la nostra ciutat”. 

Durant la presentació, han estat presents diferents regidors de l'equip de govern, regidors dels grups polítics de l'oposició, i representants d'associacions locals de Patrimoni.

En el manifest es relaten els motius pels quals Sagunt ha de ser la Capital Valenciana de la Romanització:

 

Arse/Saguntum va ser una de les més importants ciutats iberoromanes d’Hispània pertanyent a l’àmbit cultural de l’Edetània. S’han trobat vestigis arqueològics que daten del segle VI aC.

Va estar habitada sense interrupció fins a la seua romanització i es va convertir en el nucli més antic i més actiu de l’àrea valenciana. De fet, manté en el seu paisatge actual elements de l’antic urbanisme públic en condicions aptes per a la seua divulgació: restes de la muralla ibèrica, el fòrum, el teatre romà, el circ, restes del pont romà, la calçada, la Domus dels Peixos, restes de la configuració urbana, restes de l’antiga necròpolis, un mur del temple de Diana.

Una de les singularitats més importants d’Arse/Saguntum és el fet que es tracta d’un centre edetà que assumeix la civilització romana sense perdre la seua identitat. A més, va ser la primera ceca o fàbrica de monedes que va emetre moneda a la península Ibèrica.

D’altra banda, una de les claus que expliquen la seua gran rellevància històrica és la relació de la ciutat ibera amb la mar a través del port ubicat al Grau Vell. Aquest port es va convertir en un empori (segles IV i III) fonamental per a les transaccions comercials entre els pobles del Mediterrani: ibers, fenicis, púnics, grecs...

Hi ha troballes arqueològiques que testimonien contactes amb Marsella, Roses, Eivissa i Itàlia, a més d’altres ciutats fenícies de l’Estret i de l’àrea d’influència ibèrica.

La caiguda d’Arse/Saguntum el 219 aC en mans dels cartaginesos conduïts per Anníbal, inici de la Segona Guerra Púnica (218-202 aC), va comportar l’arribada dels Escipions i la militarització de la península Ibèrica. La guerra entre romans i cartaginesos va finalitzar amb l’expulsió dels africans i el sometiment de les tribus indígenes amb la derrota dels càntabres i els asturs l’any 19 aC. Aquest esdeveniment transformarà profundament l’organització sociopolítica de l’àrea mediterrània europea, asiàtica i africana.

La caiguda de Sagunt va comportar, d’una banda, el començament del procés de romanització de la península Ibèrica, i d’altra, va ser la ciutat valenciana més antiga que va testimoniar aquest procés en la seua transformació urbanística, econòmica i jurídica, sobretot a partir de la reconstrucció de la ciutat per Escipió l’any 205 aC.

En primer lloc, va disposar de l’estatut de civitas foederata o ciutat federada, i després l’estatut jurídic de colònia llatina. Posteriorment, es va convertir en un municipi de dret romà, un privilegi atorgat per August l’any 4/3 aC.

La importància de la ciutat també es reflecteix en les abundants referències dels historiadors clàssics, sobretot després de la destrucció pels cartaginesos i la seua glorificació posterior amb l’objectiu d’ennoblir-la per la seua fidelitat a Roma. L’historiador d’origen grec Polibi fa referència en les seues Històries a un santuari dedicat a la deessa Afrodita ubicat al Grau Vell.

Titus Livi conta amb gran dramatisme el setge i la destrucció de Sagunt pels cartaginesos en la seua obra Ab urbe condita (‘Des de la fundació de Roma’). Plini el Vell fa esment en la seua Història Natural a l’existència d’un antic temple saguntí dedicat a la deessa Diana, la qual cosa demostraria una antiga tradició religiosa compartida amb el món grecollatí.

Però no són els únics. També trobem l’empremta de Sagunt en altres autors, com els poetes Marcial, Juvenal i Fronton, que posen en relleu el paper de la ciutat com a centre productor de vi i ceràmica per a exportar a Roma.

​