El cicle Sagunt in Excelsis continua el dimecres amb el concert d'Ars Musicorum

L'agrupació interpretarà “Sepulchrum Christi” dins del cicle organitzat per la delegació de Cultura de l'Ajuntament de Sagunt en col·laboració amb la Majoralia 2016 i altres entitats
 
El cicle de música sacra Sagunt in Excelsis continua aquesta setmana amb un concert d'Ars Musicorum, que tindrà lloc el dimecres, 9 de març, a les 19.30 hores, en la capella de la residència Verge del Carme. L'agrupació interpretarà “Sepulchrum Christi” dins del cicle organitzat per la delegació de Cultura de l'Ajuntament de Sagunt en col·laboració amb la Majoralia 2016 i altres entitats. 
 
Notes al programa Sepulchrum Christi
 
Segons explica la directora de l'agrupació Marian Rosa Montagut, el repertori escollit es presenta oferint un recorregut temporal per la polifonia sacra que va des del segle XVI fins al XVIII. Prenem com a punt de partida la música del Segle d'Or que es caracteritza precisament per l'alt desenvolupament de la polifonia sobretot en els oficis religiosos, de la mà d'autors tan reconeguts com Cristóbal de Morales (1500-1553), Giovanni Pierluigi da Palestrina (1525-1594), Francisco Guerrero (1528-1599) i, sobretot, de la refinada producció del gran Tomás Luis de Victoria (1548-1611), del que ja es van publicar 170 obres a Roma, lloc on principalment va treballar. No obstant això, no solament es podran escoltar obres vocals d'aquest autors, sinó que també es presenta una versió instrumental de Pulchra es amica mea de Palestrina (1525-1594), amb les disminucions escrites per Richardo Rognoni (c.1550-c.1620), la qual cosa era, així mateix, una pràctica habitual de l'època.
 
El segle XVII està present amb dues composicions anònimes, sent la Salve Regina, conservada en un cantoral polifònic de la Catedral de Burgos. És la primera vegada que s'interpreta en un concert en temps moderns. Una altra peça és l'Ave Maris Stella rescatada de l'arxiu de la seu de Tortosa, en la diòcesi a la qual pertanyia la ciutat de Sagunt. 
 
Finalment, s'ha prestat una especial atenció als mestres que van desenvolupar part de la seua carrera en les nostres terres, com és el cas de Francisco Hernández Illana (1700ca.-1780) del qual s'interpreta un vers instrumental, així com de Pere Rabassa, el primer mestre al Corpus Christi i el segon en la catedral metropolitana, en el segle XVIII. 
 
Acabem el viatge amb una de les obres preferides de l'agrupació, una composició delicada, intensa i de gran bellesa sonora del valencià José Pradas, escrita en el segle XVIII, però que sens dubte ens transporta en el temps als segles anteriors dels quals parteix aquest viatge.
 
Cristóbal de Morales (1500-1553)
 
Requiem aeternam
 
Dominus meus et Deus meus
 
Giovanni Pierluigi da Palestrina (1525-1594):
 
Pulchra es amica mea
(versió instrumental de Richardo Rognoni, c.1550-c.1620)
 
Francisco Guerrero (1528-1599):
 
In illo tempore, assumpsit Iesus
 
O crux benedicta
 
Francisco H. Illana (1700ca.-1780):
 
Verso de segundillo
 
Tomás Luis de Victoria (1548-1611):
 
Vere languores nostros
 
Ascendens Christus in altum
 
 
Pere Rabassa (1683-1767):
 
Sepulchrum Christi
 
Anònim:
 
Salve Regina (cantoral polifonia Catedral de Burgos)
 
Ave Maris Stella (manuscrit Catedral de Tortosa)
 
José Pradas Gallén (1689-1757):
 
Convertimini ad me
 
ARS MUSICORUM
Cantus: Aurora Peña
Altus: Estíbaliz Ruiz
Tenor: Christian Roca
Bassus: Giorgio Celenza
Flautes: David Antich
Orgue: Marian Rosa Montagut
Direcció: Marian Rosa Montagut
 
Currículum de l'agrupació, Ars Musicorum, i la seua directora, Marian Rosa Montagut

Ars Musicorum
 
L'agrupació pren el nom de l'incunable de Guillermo de Podi, Ars Musicorum, un tractat fonamental per a la història de la teoria musical occidental i de la música valenciana dels segles XV i XVI que va ser imprés a València en 1495 pels impressors alemanys Peter Hagenbach i Leonhardt Hutz, i finançat pel comerciant valencià Jaume de Vila.
 
El ensemble Ars musicorum està especialitzat en la interpretació del repertori polifònic dels segles XV al XVIII, prestant una especial atenció a la producció dels grans polifonistes espanyols del segle d'or. La formació del grup s'adapta al repertori interpretat, de manera que es compon des d'un a tres cors, sent el primer sempre de solistes de reconegut prestigi i incorporant en ocasions un cor de ministrils. Entre el seu repertori destaca la interpretació d'obres d'autors tan importants com: els valencians José Pradas i Juan Bautista Cabanilles; de la Corona d'Aragó, com Urbán de Vargas i Pere Rabassa, que també prestaran els seus serveis musicals en la capital llevantina; així com dels màxims exponents hispànics a nivell internacional, com Cárceres, Flecha, Victoria i Guerrero, entre d’altres.
 
Ars Musicorum realitza el seu primer concert en l'estiu de l'any 2007, amb motiu de l'aniversari de la mort del prolífic músic valencià José Pradas Gallén, precisament en l'ermita de la seua població natal, Villahermosa (Castelló), on hui descansa. Han actuat des de llavors en festivals i auditoris com Peníscola, Barcelona, Castelló, Dénia, Capilla de la Sapiencia (València), Requena o Llíria, especialment en programes i festivals de música religiosa i de Setmana Santa. 
 
Marian Rosa Montagut
 
Natural de Benifaió, inicia en aquesta localitat valenciana la seua formació musical amb el clarinet i el piano, rebent les primeres lliçons de solfeig del seu pare. Després d'uns anys compaginant els estudis universitaris (Llicenciatura en Filosofia, Universitat de València, 1994) i els musicals (Professora de Piano, Conservatori Superior de València, 1993), s'especialitza en música antiga i barroca, finalitzant els estudis superiors de clau, amb J. L. González Uriol, en el Conservatori Superior de Música de Saragossa. Ha estudiat clau amb Albert Romaní i Eduard Martínez, assistint a cursos de perfeccionament, entre d’altres, amb J. Ogg, R. Alesandrini, W. Jansen i E. López Banzo. Interessada per la direcció coral, vas agafar a cursos impartits per J. R. Gil-Tàrrega, V. Negreiros i M. Smith, entre d’altres.
 
Fundadora de Harmonia del Parnàs, és la clavecinista i directora d'aquesta agrupació, amb la qual ha gravat cinc discos, i col·labora, com a organista, clavecinista i directora, amb altres agrupacions especialitzades en concerts i enregistraments. La pràctica musical en el camp de la música antiga la porta a sentir una profunda inclinació per la musicologia històrica i, després d'obtenir el D.E.A. del Doctorat en Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, està finalitzant la tesi sota la tutela del Dr. Antonio Ezquerro. Ha sigut becada per la Generalitat de Catalunya en diverses ocasions: Beca FI (quatre anys) en el Departament de Musicologia de la Institució Milà i Fontanals –Barcelona– del Consell Superior de Recerques Científiques, tres beques per a realitzar estades en l'estranger (Frankfurt, Londres-Cambridge i Roma), etc. En 2006 gana per concurs públic un contracte de tècnic del Ministeri de Ciència i Tecnologia en el marc d'un projecte R+D de musicologia històrica i, en 2009, guanya el premi de recerca de la Fundació Duran-Martí, que comporta la publicació del llibre resultat del projecte. En l'actualitat, forma part de l'equip de recerca de diferents projectes del Ministeri i la Generalitat, per a treballar el repertori barroc de l'Antiga Corona d'Aragó, i d'àmbit hispànic. Així mateix, col·labora en projectes europeus, compaginant l'activitat interpretativa amb la recerca musicològica. Ha publicat els seus treballs en Anuari Musical (CSIC), Diccionari de la Música Valenciana (SGAE) i Cantad serafines, Tres villancicos de José Pradas (Tritó-IVM), Història dels Terres de l’Ebre (Fundació Ilercavònia-urv). Està a càrrec de l'adreça del Centre de Recerca i Difusió Musical Tempus, situat a València. Així mateix, des de 2009 és professora de clau en el Conservatori Professional de Música de Torrent (València).