L'Ajuntament de Sagunt eliminarà els elements franquistes del cementeri municipal i modificarà la làpida dels afusellats en la Guerra Civil

Tot açò s'arreplega en la moció presentada pel PSPV-PSOE ahir en el Ple, que va ser aprovada per unanimitat
 
L'Ajuntament de Sagunt eliminarà el caràcter franquista i anticonstitucional del memorial del cementeri municipal i retirarà qualsevol element que vulnere la Llei de Memòria, concretament, l'escut franquista. A més, es modificarà la làpida dels afusellats en la ciutat després de la guerra civil per a incloure els noms, dates i el motiu de la seua execució. Per a aquesta fi, es crearà una comissió en el consistori. Tot açò s'arreplega en la moció presentada pel PSPV-PSOE en l'últim Ple ordinari, que va ser aprovada per unanimitat. 
 
Segons s'arreplega en la moció del grup municipal socialista, “en el cementeri situat en el nucli de Sagunt, subsisteix un gran memorial de pedra ocupant un lloc prominent a l'entrada i en el qual es pot observar la típica creu dels caiguts sobre un monòlit on figura de forma preferent un escut franquista. En la seua base compta amb una cripta oberta al públic amb els noms i fotografies de víctimes només pertanyents al bàndol franquista i nacional catòlic, segons denoten les inscripcions en aquesta cripta”. 
 
En la proposició s'indica: “Aquest conjunt confereix a tot el lloc una imatge de veneració al franquisme impropi d'una societat democràtica i que entra en manifesta contradicció amb una llei vigent com és l'anomenada ‘Llei de la Memòria Històrica’; sabem de freqüents comentaris per part de persones escandalitzades per l'escena quan eixe espai haguera de ser un lloc de pau i reconciliació”. 
 
Continua la moció afirmant que: “En el mateix cementeri es dóna, a més, una altra situació d'injustícia i greuge comparatiu. A pocs metres d'aquest monument franquista existeix, arran de terra, una senzilla làpida que abasta dos nínxols. A eixos nínxols van ser traslladats, en 1970, les restes que es trobaven en una fossa comuna, en la qual van ser enterrats els saguntins i veïns de poblacions properes, afusellats després de la guerra civil el 5 de maig de 1939. Podem observar com la inscripció, fins i tot de forma vergonyant, no conté, per prohibició de les autoritats municipals de l'època, ni els seus noms, ni la causa per la qual estan allí, és a dir, víctimes d'afusellament”. 
 
“És evident el contrast entre les dues memòries en un lloc on haguera d'imperar la igualtat en el record; no obstant açò, uns tenen els seus noms i fotografies perfectament visibles en un monument que s'apropia del lloc amb el seu caràcter franquista i contradictori amb una llei vigent, i uns altres, segueixen anònims en uns nínxols la làpida dels quals no conté ni els seus noms ni el fet pel qual es troben en eixe lloc”, recorda la proposició. 
 
  
Llei de la Memòria Històrica
 
En la moció se cita la Llei de la Memòria Històrica, concretament el seu article 15 que “estableix que les Administracions Públiques, en l'exercici de les seues competències, prendran les mesures oportunes per a la retirada d'escuts, insígnies, plaques i altres objectes o esments commemoratius d'exaltació, personal o col·lectiva de la revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura”. 
 
Per tot açò, conclou la moció assenyalant: “La llei 52/2007, anomenada “Llei de la Memòria”, ha de ser complida com qualsevol altra llei vigent, però a més, la pròpia consciència i els valors que tot membre d'aquest Consistori ha promès o jurat en la presa de possessió del seu càrrec, per la igualtat en el record, per la dignitat de les persones i per l'estricte compliment de totes les lleis a les quals, com a càrrecs i com a institució pública estem obligats, ha de ser suficient raó per a acabar amb la discriminació que encara existeix en el cementeri de Sagunt. Qualsevol persona ha de poder entrar en ell, sense sentir-se assetjada o exclosa”.

El TSJ-CV no admet el recurs de Lafarge i la sentència que donava la raó a l'Ajuntament sobre la restauració del perímetre de la pedrera Salt del Llop passa a ser definitivament ferma

26 de novembre 2021

La companyia va presentar sengles recursos de cassació davant el Suprem i la cort de justícia autonòmica que han sigut en tots dos casos no admesos. Ara hauria d'abonar 9,3 milions d'euros i el Consistori iniciarà els tràmits per a obrir un expedient d'execució subsidiària per a restaurar la zona