La delegada de Medi ambient porta a la Comissió Informativa l'emissió de dictamen municipal desfavorable de l'esborrany del plec de condicions referent a la pedrera de Salt del Llop

L'Equip de Govern basa la seua negativa en dotze raons de les quals cinc són d'estricta legalitat
Imagen 1
La delegada de Medi ambient, Teresa García, proposa elevar a la Comissió Informativa Especial de Seguiment del Conveni Lafarge Ciments SAU-Ajuntament, el qual es reunirà demà, l'emissió de dictamen municipal desfavorable tant de l'esborrany del plec de condicions particulars remès per la Conselleria de Medi ambient, com l'esborrany d'autorització remès al juny de 2017 i l'esborrany de proposta de resolució de l'expedient d'ocupació, tot açò en referència a la petició d'ampliació de la pedrera de Salt del Llop, muntanya catalogada d'utilitat pública, coneguda com a muntanya de Romeu (Bonilles i uns altres). Estaa negativa es basa en les 12 raons ja exposades per l'Ajuntament de Sagunt en la part expositiva de l'acord plenari del 7 de març de 2017, i emeses a la Generalitat.
 
El passat divendres 9 de setembre l'Ajuntament de Sagunt va rebre, de nou, l'esborrany del plec de condicions que modifica la part final del mateix, ja remès el passat 6 de juny de 2017 per a manifestar formal i expressament la seua conformitat o discrepància. Una vegada més, l'ajuntament mostra la seua disconformitat amb l'exposat atès que no s'atenen a les dotze qüestions exposades en l'acord plenari de març.
 
Així mateix, el dictamen desfavorable explica que l'Ajuntament de Sagunt és el titular de la muntanya catalogada d'utilitat pública, com a simple administració informant que té un marge de maniobra per formular apreciacions i valoracions que, no obstant açò, no té l'administració pública, la qual té el poder de decidir. Per açò, considera que, necessàriament, davant les dades objectives que se li han posat de manifest per diversos llits durant la instrucció del seu expedient, té l'obligació de verificar els mateixos i valorar i ponderar fins a quin punt les evidències ressaltades poden influir en la legalitat i validesa en dret de la decisió pública d'autorització d'ocupació que ha d'adoptar.
 
La regidora de Medi Ambient ha declarat, en este sentit que “el problema de la tramitació d’este expedient, i és un poc el que està remarcant des del minut 1 l’Ajuntament de Sagunt rau en el plec de condicions el qual està donant cobertura a totes les irregularitats que acompanyen a l’expedient. Intentar a través de la resolució salvar aspectes com el de la legislació urbanística, per exemple, és complicar un poc més la pròpia tramitació de l’expedient. No obstant això, l’ajuntament i els seus serveis tècnics continuen fent referencia a eixos requeriments de legalitat i on es troben les irregularitats dintre de l’expedient i podem pensar que la Conselleria, a través d’esta resolució està intentant pal·liar les possibles errades que hi haja dins  d’este plec. Pot ser tant les responsabilitats per delicte ecològic com les responsabilitats penals les salve però, efectivament, la pròpia resolució sinó entra a canviar on està el problema, que és en els plecs, aleshores és recurrible i, si al final la Conselleria concedeix la resolució tal i com pretén fer-la, nosaltres la recorrerem i continuarem complint i fent cas a allò que estan informant els nostres serveis jurídics”.


 
Cal recordar que l'Ajuntament de Sagunt va remetre, el passat mes de març, l'acord plenari íntegre, amb la totalitat dels termes motivats de la proposta de resolució desfavorable al plec autonòmic. Una proposta que posa en evidència que, una autorització autonòmica d'ocupació de la muntanya pública municipal catalogat d'utilitat pública, emmalaltiria de diversos vicis de legalitat. La proposta de dictamen desfavorable entén que hi ha 12 arguments desfavorables en contra del plec que regirà l'ocupació de la muntanya pública. D'estos, cinc són considerats com a qüestions d'estricta legalitat que han sigut obviades i ignorades per l'òrgan autonòmic que té la competència de decidir l'autorització.
 
La primera de les qüestions legals en què la proposta incideix són els indicis de vulneració greu de la concessió demanial per a l'explotació de la pedrera atorgada en 1988, declarat com un incompliment molt greu pel ple el 30 de maig d'enguany en haver-se superat la cota d'extracció d'àrids per sota dels 160 o 150m.
 
La segona qüestió es refereix a la disconformitat municipal amb la superfície objecte de la concessió, atès que parteix d'esta superfície afecta a terrenys en els quals l'ús extractiu és incompatible urbanísticament conforme a la delimitació gràfica reflex de les previsions de l'article 277 de les normes urbanístiques del PGOU de Sagunt.
 
La tercera qüestió fa referència al termini de vigència de la concessió, ja que el període de durada de l'ocupació a petició de Lafarge Ciments S.A.O entra en conflicte amb els màxims acordats pel ple municipal en la seua sessió de 17 de gener del 2017, que assenyalava un termini màxim de 10 anys d'explotació. No obstant açò, l'òrgan autonòmic proposa autoritzar l'ocupació de la muntanya fins a 2042.
 
“No queda altra, davant una discrepància de tipus jurídic com la que està ocorreguent, que acavar en la via judicial i que siga un jutge qui interprete esta discrepància. No obstant això, s’ha de dir que el fet de donar la resolució en estes condicions, el que està fent la Conselleria és homologar una extracció de  pedra que s’ha fet durant molts anys de forma incorrecta i que ella mateixa no ha supervisat. Han fallat els mecanismes de control, ha fallat també la supervisió de l’explotació i estan consentint, en certa manera, que una empresa haja explotat una muntanya pública fora dels límits que tenia establerts per part de l’ajuntament”, ha assenyalat García.
 
Una altra de les qüestions d'estricta legalitat es refereix al no reconeixement del Projecte de Restauració Integral de la pedrera com a mecanisme definidor del que es puga extraure. La següent qüestió esmenta que, d'atendre's a la delimitació de les 33 hectàrees reflectides en la sol·licitud de concessió “suposaran la ratificació autonòmica material, per mitjà d'actuacions administratives delimitadores d'una infracció urbanística sobre sòl no urbanitzable protegit on l'ús extractiu no està tolerat pel Pla General d'Ordenació Urbana de Sagunt”.
 
En vista de l'exposat, l'Ajuntament de Sagunt sol·licita que, de nou, es prenguen en consideració totes les raons indicades per part de l'òrgan autonòmic, per a corregir l'esborrany dels plecs i de l'autorització sotmesa a al·legacions municipals.
 
“Sempre hem treballat per mantindre la cohesió i defensar els béns públics, sobretot la muntanya, i seguirem treballant d’esta manera perquè, a més a més, entenem que una pedrera a menys de 500 metres de les cases suposa per als veïns, fins a l’any 2042, una càrrega que és inassumible. Sempre hem dit i pensat que s’ha de tractar de considerar tots els interessos però, donat que n’hi ha una veu que es queda fora, que en este cas és la dels veïns, doncs nosaltres estarem al seu favor”, ha finalitzat Teresa García.