ESGLÉSIA DEL SALVADOR I EL RAVAL DE SAGUNT

Ens trobem a l'Església del Salvador, al barri del Raval. En un punt en què es creuaven tres camins, la Via Augusta, el camí Reial i el camí de la Mar que enllaçava Sagunt amb el port romà del Grau Vell. És la més antiga de la ciutat. La seua construcció s'inicia el 1248, tan sols 10 anys després de la conquesta cristiana de la ciutat pel rei Jaume I.

Des de l'exterior la imatge és d'una gran austeritat, gairebé sense finestrals perquè entrés la llum. Un altre aspecte interessant és el tall que marquen dues línies que es poden veure clarament inscrites en els carreus de la façana, entre la zona immediata a l'entrada i la resta del front, diferenciant el que semblen ser dues fases en la construcció.

Pertany la nostra església a un estil típic valencià, l'anomenat gòtic de conquesta, que conserva molts elements del romànic. És un estil molt senzill, i es construeixen esglésies molt sòbries i en poc temps. És època de conquesta i els cristians que van recuperant terres, als antics ocupants, necessiten edificar temples per poder satisfer les necessitats espirituals dels nous pobladors, que es van establint en els territoris conquistats als musulmans. Són esglésies d'una planta, generalment amb la teulada a dues aigües sustentada per tres arcs.

En el cas de l'Església del Salvador, el temple consta d'una sola nau de curta llargària i bastant amplària. El sostre original de l'església era un ric treginat de fusta de gran bellesa, que segons es creu va ser venut a principis del segle XX i del qual es conserven fragments al Museu d'Història de València i en altres de París i Londres. La resta degué anar a parar a mans de particulars.

La capçalera de l'església, on es troba l'altar, està edificada amb estructura de set voltes apuntades. En el punt d'unió dels nervis hi ha una peça rodona que forma la clau de la volta i representa a Crist Pantocràtor.

Els carreus de les parets no són tots iguals. Podem comprovar que els de la part inferior són molt més grans que els de la resta de l'església. No és difícil deduir que es tracta d'una edificació anterior, que com en tants altres monuments de l'època es van reutilitzar, en este cas, per a la construcció del temple. No oblidem que per davant mateix de l'actual església passava la Via Augusta i al voltant d'ella es trobava una necròpoli romana.

En origen, l'església constava d'una sola nau central, però comprovem que avui dia hi ha dues capelles laterals menudes, una a cada costat del temple i una altra més gran en la part dreta, més propera a l'altar, que és on actualment es troba el sagrari. Estos nous elements es van agregar entre els segles XVII i XIX, sense tenir res a veure amb la construcció original.

L'any 1991 es va dur a terme l'última i més completa restauració de l'església. Una excavació va deixar al descobert una cripta amb restes d'enterraments, així com fragments de material funerari romà, ceràmica, etc.

Com a curiositat dir que el temple va estar a punt de ser enderrocat al segle XIV, concretament l'any 1354. Regnava a Castella Pedro I el Cruel, que va declarar la guerra al rei d'Aragó, Pedro IV el Ceremoniós, en la què es va denominar com la guerra dels Dos Pedros. Durant la contesa, Morvedre és conquerida per les tropes del monarca castellà, que la manté en el seu poder durant dos anys. El 14 de setembre de 1365, el rei aragonès pren la ciutat, en una batalla que no li resulta senzilla, els soldats castellans es fan forts a la teulada i el campanar de l'església, provocant moltes baixes als soldats aragonesos. Quan el monarca victoriós, Pedro IV el Cerimoniós, entra a la ciutat publica un edicte pel qual mana enderrocar l'església, per tal que no puga servir de refugi a possibles enemics.

Afortunadament, esta demolició mai es va dur a terme. Segurament per evitar el consegüent conflicte amb les autoritats eclesiàstiques. Hi ha qui manté que l'ordre va ser complerta en un principi i que la teulada ja va començar a desmuntar-se. Si ens fixem, dóna la sensació que els nervis de les voltes tenen l'arrencada però l'arc no contínua. Per això no és desgavellat pensar que este enderroc poguera haver-se iniciat per la part de la teulada i que va arribar l'ordre de detenir-lo. Així, la qüestió sobre si les voltes estan inacabades o destruïdes és encara un misteri. Un secret que només les pedres i els avantpassats dels que ara transiten el temple coneixen.

L'església va ser declarada Bé d'Interès Cultural el 5 d'octubre del 2007.​