Avinguda Cronista Santiago Bru i Vidal
Avinguda Cronista Santiago Bru i Vidal
FIDELITAT AL PASSAT
Em vénen com onades al pensament,
els records d’altres dies, quan era infant
ple d’il·lusions i ple de vida.
Em vénen com onades...
L’última flauta de la nit s’apaga
sense esperar el dia, i bull la ment
mentres evoque el temps d’anar a escola.
L’última flauta...
Les cares que ara veig no són idèntiques
a les d’aquell bell temps ple de candors.
Tots hem crescut i veig que és una llàstima.
Les cares que ara veig...
Tan sols el poble —el meu— viu tot fidel,
a l’ombra del passat, cara al futur,
amb els carrers que pugen al castell
i el riu i el pont i l’ampla glorieta
que acull la joventut totstemps joiosa.
Sols el meu poble...