LLIBRES AMICS

 

 

“Mi ingenio los engendró

y los parió mi pluma...”

         (Cervantes)

 

            Set o setenta, o set-cents, o set mil, tants s´hi val.

Prestatges plens, farcits, reblits de llibres

grimpen per les parets —i avancen— de ma casa,

pels metres quadrats de ma casa,

pels metres cúbics de ma casa,

pels bucs de ma casa.

I àdhuc pengen del trespol de ma casa.

 

            Llibres gruixuts, llibres prims,

relligats o en rústega

(més d’un té soltes les fulles de tant de consultar la seua

anatomia).

N’hi ha d’alguns que, de tan prims, l’escrit a penes

arriba a cobrir les quatre fulles d’un quadern.

D’altres que hi cal de quatre xifres per expressar el seu

            tamany.

 

Llibres. Llibres pertot i més llibres encara.

Llibres!

Els llibres fa temps que envaïren ma casa.

I encara en fa més temps que m’envaïren a mi.

Em guanyaren, van vèncer.

M’aclapararen.

Llibres, lleibres. Més llibres.

 

            I què puc fer jo, pobre de mi, humil criatura,

si no m’agrada altra cosa més que comprar llibres,

adquirir llibres,

si no sé més que llegir llibres,

si no aprofite per a més que per escriure llibres?

Trista cosa, ben cert,

això d’escriure llibres (més trista encara si arriba

a la categoria de dissort,

de dèria,

de necessitat imperiosa).

 

            Llibres que es multipliquen per centenars, per mils...

Molts dels quals són fills meus. Ai, pense, fills meus!

Llibres que pots trobar-te algun dia, algun bon dia,

biblioteconòmicament ordenats en una Biblioteca

més o menys popular,

més o menys erudita,

comentats amb fervor per la mà d’un amic,

tractats amb reverència

i, fins i tot, traduïts a una altra llengua

...o vilment despreciats, convertides les fulles en propici

            embolcall.

o bé perduts en un sostre

junt a la més diversa mercaderia,

o llançats a una bassa femera,

o cremats com feia aquella monja que tot ho cremava,

o foradats com els d’aquell general

que els usava per tirar al blanc,

o senzillament abandonats...

 

            Pobres llibres si són teus.

Pobres, també si són fills d’altri.

Perquè tots són fills, al capdavall.

Meus o teus, o d’aquell que encara vol escriure.

Llibres fills.

Pobres fills.

 

Llibres...