Escola
RECORD D’ESCOLA
Ens deien que la dona era pecat.
El món era un no-res ple de cadenes.
Ens prohibien parlar de l’amor.
I ens omplien la gola d’himnes.
Tan solament hi havia salvació per a uns pocs,
per a aquells que gaudirien del privilegi
d’una mort santa,
d’una vida plena d’austeres negacions.
tot açò barrejat amb doctes parlaments sobre els triangles,
sobre els rius i les muntanyes,
sobre el principi de Pascal, sobre l’ortografia
i la funció clorofíl·lica.
De sobte un sentia que anava fent-se gran,
que la dona és quelcom més que una senyora que es diu
mare, o tia, o germana.
Que fins i tot valia la pena mirar-la.
I tocar-la, i...
Encara, però, no havíem deixat l’escola.
Totes les altres coses vindrien després.
Lentament, si voleu, però vindrien.
Certament i segura. Forçosament i ferma.
Inexorablement.