El que el visitant del segle XXI contempla en arribar al peu de la roca de Sagunt són les restes, relativament ben conservats, de l'última reconstrucció militar de la mil·lenària fortalesa del seu cim, escomesa entre 1810 i 1813.

Dona idea de l'amplitud d'aquella intervenció, i de fins a quin punt es correspon amb el que hui queda en peus, la simple comparació entre els plans anteriors i posteriors a les labors de  reconstrucció. Tal comparació permet deduir que quasi 400 metres de muralles, així com els cinc baluards i la ciutadella que poden contemplar-se en l'actualitat, van ser construïts pràcticament ex novo; que 500 metres del perímetre original de la muralla, que a la fi del segle XVIII es trobaven completament arrasats, van ser alçats de nou; i que tots els murs i torrasses que en 1810 encara es trobaven en peus, van ser restaurats o reforçats, quan no senzillament derrocats i tornats a alçar amb major solidesa.

Tan dràstica intervenció va servir perquè els valencians escrigueren una pàgina memorable de la seua història en la tardor de 1811: l'heroica defensa de Sagunt davant els exèrcits de Napoleó.

El terrible mal infligit al castell per l'artilleria imperial –torrasses i llenços sencers de muralla van ser reduïts a enderrocs– va ser promptament reparat pels invasors, que a més van portar a terme les obres que havien quedat interrompudes en començar el setge.

Els treballs de reconstrucció van ser realitzats pel comandant d'Enginyers de la plaça, el capità François Boucher de Morlaincourt. Els plans que ací es mostren, alçats sota la seua direcció o agafats als enginyers espanyols que van caure  presoners en capitular la plaça, són una documentació valuosíssima per a conèixer detalladament les diferents intervencions practicades al castell de Sagunt a principis del s.XIX.

Plànols conservats al Service Historique de la Défense (SHD), Centre historique des archives, Château de Vincennes (França).

Tota reproducció d'aquests arxius amb finalitats de publicació haurà d'anar acompanyada de la menció:
© Service Historique de la Défense, Vincennes, seguida de la signatura del document (GR 1 VM 248 ó GR 1 VN 105)