Les notícies antigues que coneixem sobre l'Arxiu Municipal de Sagunt són escasses i fragmentàries, abundant en la idea de l'abandó, espoli i desorganització secular.

 

Ja en 1621, Pere Joan Porcar ens diu en el seu "Dietari", que :” “Estos días aconteguè que en la vila de Morvedre, i no es sabia qui, havia tret de l’arxiu una capsa dins la qual hi havia no se quins actes, i trobarem la capsa en lo riu de dita vila buida, sens cosa dins.”

 

En 1721 es va dur a terme un Judici de Residència contra els alcaldes i regidors de la vila en l'últim trienni del seu mandat. Com a primera mesura, el jutge va ordenar la presentació d'una sèrie de documents, la qual cosa ens ha permès conèixer l'estat de la documentació i de l'arxiu en els anys immediats per fi de la Guerra de Successió. L'arxiu era pràcticament inexistent, els papers d'època foral s'havien deixat en una habitació de la Casa Consistorial on romanien oblidats i amb pols, patint una evident deterioració; els de època posterior no apareixen recollits en cap lloc. 

El Judici de Residència va acabar formulant set càrrecs contra els alcaldes i regidors sent d'interès per al nostre estudi el que es formula per no tenir recollides les lleis, ni ben guardats, en l'arxiu al costat d'altres documents, estant els papers “...ratonados, podridos y destruidos por esta omisión y culpa”.

El “Memorial ajustado del pleyto,...” i l'obra de D. Antonio Chabret, primer Cronista de la ciutat, “Sagunto. Su historia y sus monumentos”, redactada amb anterioritat a la desaparició de l'arxiu, completen les notícies que disposem de l'arxiu abans de la seua desaparició en 1873.

Més recentment, en 1925, en la seua “Memoria de la visita de inspección...” l'arxiver del Cos Facultatiu, D. Jesús Gil i Calpe (1878-1937) proporciona les següents dades: “El día 21 de diciembre de 1873 incendiaron los partidarios del pretendiente D. Carlos toda la documentación que se custodiaba en el archivo de esta ciudad histórica, quedando únicamente las referencias y copias que insertó en su laureada obra el distinguido Cronista D. Antonio Chabret, las cuales debieron ser obtenidas antes del vandálico hecho. Queda, pues, reducida la documentación de este archivo a la parte administrativa posterior al 1873. Las actas del Concejo datan de 30 de diciembre del mencionado año.” La referida memòria no aporta més dades sobre l'Arxiu Municipal de Sagunt, possiblement perquè no estava inventariat.

Durant la Guerra Civil de 1936-1939 es va respectar el seu contingut documental, no consta que hi haguera cap destrucció, havent-se trobat els documents arraconats en una golfa del Palau Municipal i uns altres, més moderns, en el local que des de 1933 va ser destinat a Arxiu, en l'actual Palau Municipal.

 

El caràcter actual de l'Arxiu Municipal de Sagunt ve marcat pel fet ressenyat de la desaparició total, al desembre de 1873. Amb algunes excepcions, conserva la documentació produïda per l'Ajuntament des de 1874.

Els seus fons documentals es troben estructurats en quatre grans seccions, derivades de l'estructura administrativa de l'Ajuntament. Aquestes seccions són:

1. Govern: Alberga la documentació generada pels òrgans de govern, tant col·legiats: Ple de la corporació, Junta de Govern Local i Comissions informatives, com a unipersonals: Alcalde.

2. Administració: Arrepleguen les activitats d'assessorament jurídic, fe pública, el control de mitjans, ja siguen personals o patrimonials i cerquen proporcionar eines eficaces per al compliment dels objectius de govern i afecten a tots els organismes municipals.

3. Serveis: Es desenvolupen les subseccions, les sèries de les quals desenvolupen activitats de caràcter finalista; unes arrepleguen funcions i activitats relacionades amb l'ordenació del territori i l'activitat econòmica (com a obres i urbanisme, proveïments i consum), uns altres estan determinats per l'obligació municipal de salvaguardar la integritat física i moral dels seus veïns (seguretat ciutadana, sanitat) i uns altres estan dedicats a les funcions derivades de l'obligació que té l'Ajuntament de controlar numèricament als seus veïns, un control imprescindible tant per al desenvolupament polític de l'Estat com para la seua defensa (eleccions, cinquenes i població).

4. Hisenda: Referida a l'administració econòmica municipal. Consta de tres subseccions (Intervenció, Finançament i tributació i Tresoreria), el contingut de la qual es correspon, en línies generals, amb òrgans tradicionals de l'administració territorial.