Barri del Pare Jaime
Barri del Pare Jaime
BARRI DEL PARE JAIME
El pare Jaime Pons i Vallès és una figura sense la qual no es pot entendre l'essència de la societat del Port de Sagunt. Va néixer a Benissalem, Mallorca, un 7 de novembre de 1914, en el si d'una família camperola.
En 1926 i quan només comptava 12 anys d'edat, es van celebrar al seu poble unes missions populars. Arran d'este esdeveniment, va prendre la decisió d’entregar-se al servei de Déu, de manera que va ingressar al Seminari Menor dels Pares Paüls a Palma de Mallorca.
El 9 de setembre de 1935, va professar a la Congregació de la Missió, i després d'uns anys cursant els estudis de Filosofia i Teologia, va ser ordenat sacerdot l'1 de març de 1942.
Va ser l'1 de setembre de l'any 1947 quan va arribar al Port de Sagunt, formant part de la Comunitat que els Pares Paüls havien fundat l'any 1943.
És el 1954 quan al Port de Sagunt es formen les quatre primeres parròquies, atorgant-li al pare Jaime la Parròquia de la Mare de Déu del Carme. La primera cosa que va fer va ser visitar a cadascuna de les famílies del seu entorn parroquial, per interessar-se per l'estat de cadascuna d'elles i de les seves necessitats.
Es va trobar amb que un bon nombre de llars vivien en condicions de misèria. Algunes famílies ocupaven els antics enclavaments de les metralladores que es van construir en la molt recent Guerra Civil, prop de la desembocadura del riu Palància, d'on havien de ser desallotjats. El seu compromís va ser proveir-los d’un habitatge digne, per a fer-ho es va disposar a aconseguir fons de diferents institucions i persones, fins i tot va obtenir herències de certes famílies de forma inesperada.
Amb els diners recaptats va anar comprant terrenys, va iniciar la construcció de cases amb l'ajuda dels veïns, i fins i tot amb les seves pròpies mans, per a en un temps rècord proveir a les famílies més necessitades. D'esta manera va ser com va néixer el «Barri del Pare Jaime».
Per iniciativa del pare Jaime, el 23 de febrer de 1969 es van crear dues parròquies més al Port de Sagunt, la de Jesús Obrer (avui dia enclavada a la zona anomenada de les 500 vivendes) i la de Sant Jaume Apòstol en el Grup de vivendes Baladre.
La crisi de la indústria va anar minant una vegada més la tranquil·litat d'este poble. El pare Jaime va viure amb preocupació el tancament del ferrocarril de la Compañía Minera de Sierra Menera, i les conseqüències futures que encara estaven per vindre. Va ser defensor dels obrers, es va comprometre apostòlicament en ajudar-los i encara que la seua missió no va ser el capitanejar-los, el seu compromís va fer que fora eficaç i que calara molt fons entre la gent.
El 17 d'agost de 1974, en acabar de donar la comunió en la missa, es va desplomar, i als dos dies, el 19 d'agost va entrar en un coma diabètic que li va causar la mort.
Mai abans s'havia vist una manifestació de dol i afecte pareguda. Tota la societat del port i d'una forma unànime es va bolcar en el dia del seu funeral i enterrament. Allà van estar tant creients com no creients. La pròpia gent va impedir que el conduïren al cotxe fúnebre, el van portar al coll des de l'Església de la Mare de Déu del Carme fins al Cementiri del Port de Sagunt. Allà reposen les seves restes, esperant que un dia es puga iniciar la seua causa de beatificació.
Recentment s'ha inaugurat un bust dedicat al pare Jaime a l'entrada de l'Església de la Mare de Déu del Carme.