ELS ALTS FORNS A LA SIDERÚRGICA DEL PORT DE SAGUNT. L'ALT FORN NÚMERO 2

Ramón de la Sota va encarregar l'any 1917 al nord-americà Frank Roberts el projecte de la construcció de la Compañía Siderúrgica del Mediterráneo.

En este projecte es va contemplar la construcci​ó de quatre alts forns, que finalment van quedar en tres. En la primera etapa es va construir l'Alt Forn nº 1. Un alt forn és el cor d'una instal·lació siderúrgica. La primera colada va ser el 6 de gener de 1923, es va aturar la producció en l'any 1932, per la crisi siderúrgica dels anys 30, i no tornaria a funcionar fins a l'any 1948. El primer any el ferro colat o ferro líquid es va destinar a la fabricació de lingots que serien usats en fosa. En els anys següents, el destí del ferro colat seria també la producció d'acer.

L'Alt Forn número 2, que encara podem observar en l'actualitat, va començar a construir-se en 1922 i la seua primera colada va ser el 1926. Produïa més de 250000 tones de ferro colat a l'any. Es va apagar el 1984, amb el tancament de la Fàbrica Integral.

És una estructura de 64 metres d'alt, actualment ha quedat en peu com a monument simbòlic del que va ser la siderúrgica del Port de Sagunt i en record de tots els seus treballadors. Després de la seua recent restauració, va rebre l'important Premi Europa Nostra 2012, guardó de la Unió Europea al patrimoni cultural.

A partir de la seua primera colada realitzada el 14 de juny de 1926, va estar funcionant durant quatre anys seguits, parant el 31 de juliol de 1930 per les mateixes causes que l'Alt Forn nº 1. Arrencaria de nou passada la Guerra Civil a l'any 1941, ja com l'empresa Altos Hornos de Vizcaya.

Este Alt Forn número 2 va tenir dues remodelacions, una a l'any 1952, en què va ser reconstruït des de la base, i l'altra iniciada l'any 1961 en què va ser enderrocat totalment i es va construir un forn totalment nou, i en la qual només es va aprofitar part de la fonamentació, el pla de càrrega, les estufes i els bufadors. Es va arrencar de nou l'any 1964. La seua producció total de ferro des de l'any 1923 fins a 1984, va ser d'uns 13 milions de tones.

Es recorda com una cosa peculiar entre els treballadors de les instal·lacions de l'Alt Forn com es detectaven les fuites de gas per actuar ràpidament per seguretat. A la zona de la fuita de gas, es notava un gust dolç a la punta de la llengua.

Als aficionats a la pesca, des de les seues barques, l'Alt Forn els servia d'orientació respecte a la seua situació en mar endins.

La vida estava imbricada a la fàbrica i la fàbrica a la vida. A qui escriu li ve a la memòria un costum o activitat que es realitzava i que no té a veure amb l'activitat de la factoria. Es tracta del pas de bestiar pel mig de la factoria, una ramaderia de bous braus que hi havia a la zona de la Pobla de Farnals i que es desplaçava per un camí paral·lel a la mar per les marjals, i quan arribava a la factoria els vigilants obrien les portes perquè passara el bestiar i continuara el seu camí més enllà del riu Palància.

Una altra anècdota que s'explica, és que ja en 1913, Ramon de la Sota enviava pilotes de futbol amb el vaixell Bizcarti Mendi. Així és com es va iniciar la pràctica de la pilota, formant-se el primer equip de treballadors que li van posar el nom de Sota i Aznar, més tard Sporting, i després de la Guerra Civil, atenent a una llei que prohibia els noms o modismes estrangers, va passar a dir-se Club Deportivo Acer. Els primers partits es jugaven entre els empleats i també contra els mariners dels vaixells que venien a pel mineral.

En la tardor de 1984, l'activitat en els Alts Forns va cessar per sempre. I amb el tancament, una mena d’apegalós silenci es va cosir als carrers i a les ànimes d'este port.​