BARRI DE LA JUERIA A SAGUNT

Per iniciar la visita al lloc que va ocupar la Jueria a Sagunt podem eixir des de la plaça Major i des d'allà agafar el carrer del Castell. Ens trobarem a mà dreta amb la torre i el palau del Comte de Gaeta i a continuació amb una de les portes que donaven accés al barri jueu. Davant mateix de la porta hi ha el Museu Històric de Sagunt. Tenim a la nostra ciutat documentació de la presència jueva des de finals del segle I o inicis del II. Es tracta de quatre defixions (tauletes de plom que s'utilitzaven per maleir i en què es demanava als déus que danyaren a uns altres, normalment com a venjança) que actualment es troben en l'esmentat museu històric.

Seguint el carrer i també a la nostra dreta trobem el Portalet de la Jueria o de la Sang, arc de mig punt, l'únic autèntic de l'època. Per raons de seguretat, però també per preservar la seva identitat, l'aljama va demanar l’any 1321 permís per a construir un mur que els separés de la resta de la ciutat, el qual va ser concedit per Jaume II. En realitat, es tractava simplement de tancar els accessos al barri, deixant solament alguns passatges oberts. Hui en dia es conserva un d'estos accessos, el portalet de la Jueria o de la Sang.

Amb les conquestes de Jaume I, especialment la de València el 1238, arriben famílies jueves al regne recentment constituït. Provenen d'Aragó i de Catalunya, estimulades per les donacions de terres i pels privilegis atorgats.

La importància de la comunitat jueva morvedrina queda de manifest en el fet que determinats càrrecs públics són exercits per jueus, com ara el de batle. Però en 1283 Pere el Gran prohibeix als jueus exercir càrrecs públics.

Van ser famosos els orfebres de Morvedre, especialment els argenters. Al segle XV destaca Vidal Astori, qui va arribar a ser argenter del rei.

Travessant l'arc entrem al barri jueu, el carrer Sang Vella. El cronista Chabret situa ací la sinagoga de la qual a penes queden algunes restes baix les cases i es pensa que va ser construïda baix el podi de l'antic temple de Diana, del qual es conserva un dels seus murs. En aquest mateix carrer, sense eixida, al gust dels jueus, trobem la Casa dels Berenguers a l'interior de la qual hi ha un micvé o bany ritual del segle XIV. A la Casa dels Berenguers podem visitar el seu Centre de Recepció i Interpretació. És una visita interessant.

En 1348 els unionistes de València assalten Sagunt i saquegen la jueria. I el 1363, durant la guerra contra Castella o guerra dels Dos Pedros, el barri jueu novament és objecte de pillatge i destrucció. Al juny de 1391 esclata una revolta popular que assalta la majoria de jueries de la Península Ibèrica. No obstant això, l'aljama de Morvedre constitueix una excepció, ja que les autoritats municipals la van protegir, encara que els seus veïns van haver de buscar refugi al Castell. Es va evitar així la destrucció de la jueria, i gràcies a això avui en dia conserva el traçat original dels seus carrerons, i algun altre element visible. Pel fet de conservar-se el barri i ser destruïdes altres aljames, la morvedrina es va convertir en nucli d'atracció per a altres jueus, i d'esta manera, a partir del segle XV la jueria saguntina es va convertir en la principal del regne.

El 31 de març de 1492 els Reis Catòlics signen el Decret de l'Alhambra i al voltant de 700 jueus, xifra que representava un terç de la població de Sagunt, hauran d'abandonar el país.

La topografia urbana és pràcticament la mateixa de l'època, carrers tortuosos i estrets que mantenen l'esperit que els van donar els seus antics habitants. Comprenen el recorregut els carrers de Rams, Antigons, Sang Vella, Segòvia, Pere Cartagena i Pelayo. Des d'ací podem eixir de nou al carrer del Castell, i al número 32 trobarem en el marc de la porta, a mà dreta, el buit destinat a col·locar la mezuzà, un pergamí que té escrits dos versicles de la Torà. Seguim el nostre recorregut, pugem cap al Castell i a l'altura del Teatre Romà, a mà esquerra ens trobem amb una sèrie de buits que segons l'investigador Manuel Civera corresponen a hipogeus d'època jueva i una sèrie d'enterraments amb sepultures individuals de forma trapezoïdal amb orientació nord-sud i el cap al sud. Continuem la nostra marxa cap al castell i en l'última revolta on s'ha situat la porta d'entrada al recinte emmurallat, podem aprofitar per agafar aire i observar la meravellosa vista de Sagunt i la seua horta des de l'aire, un bonic paisatge i un descans merescut. I a l'entrada del Castell podrem veure el cementiri jueu, situat en un enclavament extraordinari.

Acaba ací la visita al Sagunt jueu. En els carrers, en la gent local, en la cultura popular del municipi… alguna cosa queda de tot allò. Sempre queda alguna cosa quan dues cultures es toquen i de manera inevitable i per fortuna es barregen.