Avinguda Cronista Santiago Bru i Vidal

Avinguda Cronista Santiago Bru i Vidal

FIDELITAT AL PASSAT


 

            Em vénen com onades al pensament,

els records d’altres dies, quan era infant

ple d’il·lusions i ple de vida.

            Em vénen com onades...


 

            L’última flauta de la nit s’apaga

sense esperar el dia, i bull la ment

mentres evoque el temps d’anar a escola.

            L’última flauta...


 

            Les cares que ara veig no són idèntiques

a les d’aquell bell temps ple de candors.

Tots hem crescut i veig que és una llàstima.

            Les cares que ara veig...


 

            Tan sols el poble —el meu— viu tot fidel,

a l’ombra del passat, cara al futur,

amb els carrers que pugen al castell

i el riu i el pont i l’ampla glorieta

que acull la joventut totstemps joiosa.

 

            Sols el meu poble...​