CARRER DELS CAVALLERS

Quin arrelam de segles per l’escaire

que atén antigues pedres del carrer.

Quin regust d’ombres fixes! Quin deler

el del sol per sentir-se caminaire

sobre les lloses. Senda oberta al caire

de vells blasons que dormen un quefer

i, en un suprem esforç, dan el darrer

sentit a un nom que regalima en l’aire.

Quan ve la nit pareix que una altra troba,

dominant els silencis, duu la prova

de vianants antics que s’han perdut

entre aldarulls del temps, mentre a les portes

d’alguna llar perviuen les somortes

armes parlants i timbres d’un escut.​