AQUELL DIA

            Jo vaig nàixer un dia calorós de juliol

en una cambra clara d’una casa menuda

d’un carrer curt i estret d’eixos que pel meu poble

juguen a conservar la rància fesomia

de segles entre pedres i calç i ombres eternes

que a penes entreveuen el sol quan pel migdia

s’escampa pels carrers com una meravella

més “mera” quan més “vella” i tot i més encara

quan naixen els infants en dies calororsos

de l’estiu com el dia aquell que jo vaig nàixer

que per cert no era dia perquè era nit i alhora

cantaven tots els galls la primera cantúria

d’aquella matinada d’estiu en què ma mare

cuitava tremolosa sentir el primer plor

d’aquell fill esperat i sentir la carn tendra

junt a la seua galta i plorar d’alegria

en aquella nit càlida de l’estiu saguntí

que Déu li concedia com un cant d’esperança.​