CEMENTERI DEL MEU POBLE

DAVALL l’ombra gegant d’eixe xiprer

que encimbella la tanca de la porta,

un fremiment tel·lúric m’aconhorta

i afua en mi un regust d’íntim recer.

Aquesta quietud, anunci ver

de silencis futurs per a mi, em porta

a estones sense temps, a una més forta

unió al Déu que marca el meu quefer.

Ací vull jo que em duguen quan la vida

m’haja acordat el trànsit, i la mida

d’un cor ben ample encerte l’últim frau.

Ací, escortat per una mar de creus

i tenint al voltant a tots els meus

vull que el meu cos descanse un dia en pau.​