GLORIETA

            Primavera ha baixat plena de vida

a acollir la sentor de flors novelles,

i hi ha un càstig de flors i de poncelles

de l’arbre saguntí d’humana mida.

            El temps o riure és cert i a tot convida

entre alegres anars i contarelles,

i un diàleg d’amor a les estrelles

es perd sota la nit gran i adormida.

            Primavera eternitza en un baf, s’estova

i es perllonga tot l’any com una prova

de que viu en els cors com una brasa.

            Si la tardor trau catifa de fulles,

no és pas l’adéu, tan sols són les despulles

d’una victòria més d’amor que passa.​