PENYETES

            Carrers estrets i vells on el temps passa

sense acabar d’omplir-se en llum del dia,

llindars on l’esperit cerca i confia

en retrobar l’empremta d’una raça.

            Carxates on l’afany de cada casa

marcà el just to, com una lletania

de pedres sense fi, vaga harmonia

que embolcalla un segell que tot ho abraça.

            Roquetes o penyetes, tant s´hi val,

façana d’una estampa medieval

empeltada amb escut d’ombra moderna,

            si eren jueus els vostres creadors,

les creus us aportaren nous valors

i ara sou ja de tots: sou obra eterna.​