Avís per als lectors...

Els autors d'estes anotacions sobre la persona i els treballs fotogràfics de León San Bernardo som els seus nets. Este fet fa que la informació siga pròxima a la seua persona. Tan sols pretén servir de context a l'arxiu fotogràfic.

Sinopsi

Les fotografies de León (León San Bernardo Soler, 1896-1975) donades pels nets a l'Ajuntament de Sagunt (Departament d'Arxiu i Biblioteques) constituïxen una part de les relatives a reportatge social i d'empresa que va realitzar durant els anys 1925 i 1950. Una altra part d'estes fotografies es troben en el propi arxiu fotogràfic d'Alts Forns del Mediterrani. Una altra part va desaparéixer en un incendi ocorregut en els anys 60 en el propi establiment comercial fundat per la família i situat des dels seus inicis en l'actual plaça Primer de Maig del Port de Sagunt. Les seues plaques de cristall i gran part dels seus negatius estan firmades amb el seu nom.

Les fotografies donades, i la totalitat del seu arxiu, mostren el creixement del Port de Sagunt vinculat a les instal·lacions de la siderúrgica, llavors Altos Hornos de Vizcaya, l'activitat econòmica i social vinculades a esta, el sorgiment dels barris, les agrupacions socials les festes, la vida econòmica i social en general. Les persones, les famílies, els estils de vida d'un poble eminentment industrial i comercial, obert a l'arribada de l'emigració.

I qui va ser el fotògraf León?

León San Bernardo Soler (Concud, 27 de juny de 1896) – (Gilet, 27 d'abril de 1975) va nàixer en una família humil d'un xicotet poble de Terol. Va ser una persona sempre inquieta i decidida. Amb catorze anys va decidir marxar-se de la seua casa i anar a Sagunt, per a embarcar-se en un mercant. Estava destinat a ser pastor, com el seu pare, i va refusar a això. No era el futur que volia; volia progressar per si mateix fora del món rural que tenia poc a oferir-li.

Va passar deu anys embarcat i va treballar també en Altos Hornos. En 1920, després de casar-se amb Jesusa García Setién -filla d'un maquinista de AHV- emigren a  Nova York en la qual viuen durant cinc anys i tenen diversos fills, dels quals sobreviuen només tres filles. El seu pas per NYC està arreplegat en la documentació de l'Illa de Ellis, amb la dels milers d'emigrants europeus de començaments del segle passat.

A Nova York van exercir diversos oficis i fins i tot van arribar a emprendre negocis. Però el decisiu per a estes anotacions, va ser el seu pas per un estudi i acadèmia denominat “La Artística –fotografía española”, situada en la 152 W – 14TH Nova York. En este estudi-acadèmia, en el barri de “Little Spain”, va aprendre el seu ofici fotogràfic. Les primeres fotografies les va realitzar com a aficionat en esdeveniments familiars, reunions d'espanyols en Central Park, a les seues filles i a la seua dona. En elles, mostra interés per experimentar amb els contrallums i el retrat.

A l'agost de 1925 la  família va tornar a Port de Sagunt i León es va establir com a fotògraf, progressant cap al retrat d'estudi i el reportatge social i industrial que coneixem. En les seues fotografies va deixar plasmades les instal·lacions industrials dels inicis de segle XX, la memòria industrial i també la relació de les persones amb el seu treball; els esdeveniments socials, manifestacions, festes; retrats d'estudi d'esdeveniments familiars. Les persones i el seu temps, en fi. En estos anys continua mantenint contacte per carta amb el propietari de “La Artística” al qual envia alguns dels seus retrats a canvi de consell. Per a ell, la fotografia va ser un mitjà de vida, un ofici, però també va ser motiu de gaudi.

Durant la guerra civil, manté l'activitat en Port de Sagunt, si bé els constants bombardejos sobre la planta industrial van portar a la família a traslladar-se a diferents llocs dins de la província de València on León va realitzar sobretot fotografies per a documents necessaris en aquells moments. Després de la guerra, s'instal·len de nou en Port de Sagunt. Manté la seua activitat de reportatge social i d'empresa, encara que l'activitat principal és de fotografia d'estudi. A la fi dels 60 deixa d'exercir i mor sobtadament a l'abril de 1975.

Per què té interés el seu treball i mereix estar en l'Arxiu i Biblioteca de l'Ajuntament de Sagunt?

Les fotografies de Leó s'integren en el conjunt de l'obra fotogràfica d'altres professionals i en el propi arxiu d'AHM, i constituïxen una font d'informació i documenntació d'interés públic -social i cultural-. Ens ha interessat sobretot que estiguen perfectament conservades i a la disposició de ciutadans interessats o investigadors dels orígens i progrés de tota la Comarca.

La seua obra pot tindre interés des del punt de vista de les tècniques utilitzades, el seu mode de plantejar els retrats o els reportatges. És possible que es pogueren trobar diferències amb altres fotògrafs coetanis o posteriors. Però són, sobretot, memòria col·lectiva. Memòria, més que record. Mostren persones, llocs, robes i comportaments; tots ells ja inexistents o poc recognoscibles hui dia. També són part del que va ser, del que  vam ser els ciutadans de Sagunt. Per a nosaltres, els seus descendents, és per descomptat un motiu de gran satisfacció.