ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DE BEGONYA

L'Església de la Mare de Déu de Begonya presideix l'esplanada de La Alameda, mirant el Mediterrani, ja que el seu campanar va ser referència per als marins, pel fet que s'ataülla des del port quan s'arriba per mar a la costa. Està assentada en una zona emblemàtica de relativa influència social i urbana. És la construcció de major importància arquitectònica del Port de Sagunt, contrastant amb la senzillesa i funcionalitat de la resta de les edificacions de la població.

Existia un edifici escola situat en l'albereda construït l'any 1911 (ja demolit) que feia també d'església, on hi havia un xicotet altar i se celebrava missa els diumenges.

El 21 d'abril de 1928 Francisco de Arana, com a administrador de la Compañía Siderúrgica del Mediterráneo, va sol·licitar a l'Ajuntament el permís per construir un edifici destinat «al culte de la religió catòlica» en una part dels terrenys d'esta societat que limitaven amb l’Avinguda de Sota i Aznar i una àmplia esplanada arbrada.

L'edifici té unes condicions arquitectòniques de renovades línies per a la seua època de construcció, a més a més concebudes per l'entusiasme d'un arquitecte innovador i un dels més prestigiosos del seu temps, Ricardo Bastida, d'origen basc, en un estil que recorda a l'original basílica de Begoña de Bilbao. I en el projecte que va realitzar l'any 1927, va estimar condicions molt rellevants per a eixa època, introduint factors no molt coneguts, mitjançant l'aplicació del formigó en l'ornamentació, capitells, balconada, relleus i finestres ovalades impròpies d'una església i més comunament aplicades a edificis civils que a un temple.

És la primera que va construir, un exemple primerenc de prefabricació d'elements arquitectònics en formigó armat, en un simulacre de carreus.

Va ser construïda entre 1928 i 1929 i el dia 5 de juny d'eixe mateix any va ser oficialment inaugurada baix l'advocació de la Mare de Déu de Begonya; donant-se la trista circumstància que l'encarregat de dirigir la construcció, don Emilio Silva, va morir un dia abans, el 4 de juny de 1929 i aquell dia es va inaugurar el temple amb el primer ofici de difunts.

L'Església de Begonya del Port de Sagunt és un temple que pel seu estil arquitectònic és únic a la Comunitat Valenciana. La seua tendència dominant es pot identificar com eclèctica purista, subscriptora del Barroc, del Noucentisme i del Academicisme. Té una disposició atípica a València, ja que el cos de campanes el va situar l'arquitecte sobre la porta principal, a la cara anterior de la seua façana, imitant al barroc colonial.

La porta principal guarda l'estil barroc, amb un va de mig punt corregut emmarcat per arquivolta i medalló en clau, amb capitell jònic, destacant a l'entaulament la presència de tríglifs.

Tots els elements ornamentals de les façanes principal i lateral van ser construïts amb formigó armat, així com les torretes, boles, pinacles… La resta del temple es va construir amb rajola massissa, fabricada probablement en el departament de rajoles de la fàbrica. A l'interior es va usar marbre negre per als sòcols i blanc per al paviment.

El seu interior és d'estil neo-renaixentista, presenta tres naus, sent la central més ampla i alta. Estan separades per arcs de mig punt i columnes toscanes realitzades amb ciment i decorades imitant el marbre de color rosaci.

La major altura de la nau central permet contenir uns òculs sobre cada arc per donar llum a l'interior. Les naus laterals reben la llum d'unes finestres rectangulars.

A la capçalera de la volta central trobem l'absis del presbiteri separat per un arc toral de mig punt, recolzat per una sèrie de mènsules formant escala, que és potser una de les parts més indesxifrables del conjunt.

Al presbiteri ens trobem amb un retaule de tendència barroca de fusta daurada amb una talla de la Mare de Déu de Begonya, còpia de l'original del segle XVI, que data de l'any 1966. L'antiga imatge que hi havia era una Verge de Begonya vestida amb mantell i estava situada a la capella que hi ha a la dreta de l'altar major. Va ser un pare Paül qui va proposar que s'encarregués una Verge que fora una rèplica de la patrona de Bilbao. La proposta va prosperar i el dia 8 de desembre de 1966 va ser rebuda amb una processó pel Port i entronitzada a l'Església Parroquial. Des de llavors presideix l'altar major. A banda i banda de l'altar hi ha unes lleixes amb les imatges de Sant Josep i Sant Vicent Paül.

A la capella del costat de l'Evangeli hi ha un retaule de línies més clàssiques amb la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats i en la capella del costat de l'Epístola hi ha un altre retaule igual amb una imatge del Sagrat Cor.

Sobre l'entrada es troba el cor separat per dos pilars i pilastres que sostenen un arc de mig punt central i dos menors laterals, la funció és la de suportar el pes de la torre que es situa exactament sobre l'esmentat cor. En este cor hi ha un òrgan de gran qualitat.

El 14 de desembre de 1990 el catedràtic d'òrgan de Salamanca Luis Dalda va donar un dels últims concerts a l'Església de Begonya. Actualment l'òrgan està en desús, pel fet que durant uns anys, pel mal estat de la sostrada del temple, les pluges es van anar filtrant pels seus tubs i el van deixar impracticable.

El campanar, al qual es puja a través del cor, té ubicades tres campanes i se sap que des d'un principi es van anomenar: Mare de Déu de Begonya, Mare de Déu dels Desemparats i Santa Maria. La característica del seu funcionament es basava en ressorts mecànics especialment dissenyats per a la seua comesa, de gran valor històric per ser un sistema avançat a la seua època, en què el volteig s'accionava a mà o per corda.

El púlpit, de fusta tallada amb relleus de gran qualitat artística, va ser eliminat de la nau central al costat de la columna més propera a l'altar, en canviar la posició de l'ara i situar l'oficiant de cara als feligresos. Amb la seua desaparició va guanyar visibilitat la nau central, encara que lamentablement es va fer amb això un perjudici al conjunt artístic del temple.

La pila baptismal està coberta de bronze amb dues escultures que representen el baptisme de Crist.

.....

Adossada al temple es va construir la Casa Abadia, integrada per planta baixa i dos pisos; la façana segueix les mateixes característiques.

I també adossada a l'edifici de l'església, copiant l'estil arquitectònic projectat pels constructors del temple, es va construir posteriorment una nau, l'anomenat Saló Parroquial, inaugurat el Nadal de 1946, perquè l'Església pogués complimentar els seus fins socials i disposar d’un centre parroquial on celebrar reunions, actes, sessions de treball, biblioteca, catequesi, centre de caritat i una infinitat de necessitats que tinguera la parròquia.

Fins ben entrats els anys 70, va funcionar a més com a centre d'exposició d'un pessebre de gran qualitat, per les seues figures en moviment, llums que anunciaven l'alba o el capvespre, aigua en els rierols i en els molins, so i foc de les fargues… Comptava amb gran valor artístic i sentimental atès que eren principalment els alumnes de l'Escola d'Aprenents de Fàbrica qui s'encarregaven de la seua realització i muntatge. En l'actualitat, després d'uns anys, es torna a muntar cada Nadal un nou pessebre, de les mateixes característiques, per una nova associació d'alumnes de l'Escola d'Aprenents que s'encarreguen de preparar-lo i muntar-lo durant tot l'any.

Tots els temples actuen com a centres de reunió, cohesionen la societat. El de la Mare de Déu de Begonya no va ser menys. Les dècades que han caigut sobre les seues pedres ho han fet també sobre els feligresos. El temps, al final, no és més que una línia de punts. Recorda amb afecte i nostàlgia qui escriu estes línies que en els anys 50, en la missa que es feia els diumenges per als nens, els alumnes del Col·legi de Begonya portaven uns cartrons que els cunyaven en entrar a l'església, i l'endemà havien de entregar-los a classe, com a justificant d'haver assistit a missa. Esta i altres històries, anècdotes, diguem-li de qualsevol manera, articulen la vida d'un poble, de la seua gent. Si el vianant presta especial atenció encara creurà escoltar aquells escolars corrent revoltosos d'ací cap allà. I la sirena de la fàbrica. I els primers autos. I els vaixells mercants al port…